dilluns, 21 de juliol del 2008

EL VENTILADOR

Amb l'estiu vé la calor, i amb la calor ens comencem a endollar amb el que cadascú bonament pot. Jo no tinc aire acondiconat, bé, tinc un d'aquests portàtils, que omples d'aigua i déu n'hi dó el que refresquen, peró es bastant incómode de traslladar, així que tinc dos ventiladors situats estatégicament. Un a on tinc l'ordinador, i un altre a la meva habitació. És el que faig servir quan faig la migdiada, (enveja eeeh?!). Normalment la faig de 16h o 16,30 fins a las 17h ,30 o 18h, que és quan més calor fa. Així que quan arriven aquestes hores, m'evaig a la meva habitació, em despullo, engego el ventilador, i m'estiro al llit, amb un coixí a sobre del coixí de dormir, així quedo una mica el.levada, tanco els ulls i deixo que el ventilador m'acaroni. Es un ventilador de sobretaula, que tinc posat a sobre de la calaixera, de cara el llit, i que va de dreta a esquerra i viceversa. Aixó fa que crei un corrent continu d'airet refescant. Si comença el vaivén d'esquerra a dreta, la caricia comença p'els meus peus, puja suaument per les cames ... els genolls .... les cuixes ... jo estic estirada bocamunt, amb les cames una mica obertes ... l'aire es fica a l'entecuix, refrescant el meu ... conillet de vellut ... sento com s'esvalota i agraeix la caricia ... continua cap al meu ventre bufant suaument el borrisol de sota el melic, que també reacciona pujant una mica a sobre la pell suau ... continua el recorregut ... arriba als pits ... en aquesta primera pasada els mugrons ni s'inmuten ... descansen .... la caricia continua pel meu coll, pasa p'els meus llavis, el naset ... els ulls ... els meus rinxols ... i torna a baixar .... fa exactament el mateix recorregut, com si les carícies fossin fetes per un ángel amb les seves ales. I aixó és el que més m'agrada del ventilador, que fa pasar una vegada i un altre aquest aire acaronador, en la seva mida justa ... potser encomtes de voler que un ángel em desperti (perque els ángels no tenen sexe) hauria de desitjar que algú més terrenal em despertés amb carícies ......... oi?

diumenge, 20 de juliol del 2008

L'endoll 2

Aiss, m'estava marejant! peró de debó, no eren imaginacions ... la cuisor de l'aïgua oxigenada, la meva imaginació debordada, i tot l'ensurt que había patit em pasaven factura ... em va posar iode unes gases i l'esparadrap de plàstic, i quan va acabar i va veure que començaba a agafar un color verdós em va tornar a gafar en braços i em va portar al dormitori principal. Jo ja no estava per dir res, sencillament em vaig deixar anar. El sentia parlar com si no hi fos allà, mooolt lluny ... vaig quedar adormida, al seu llit, peró abans vaig mormorar "quina bona olor que fas!" ....... silenci absolut. "ufffff, el meu cap!! ... on sóc!?" em vaig mig incorporar, i vaig notar el mal de la cadera, el genoll i la mà, a mida que em despertava ... estava fosc, només sentia el murmull de ...qué? ah! un ventilador. Quan vaig poder obrir del tot els ulls vaig començar a distinguir formes, no estava fosc de tot, per la persiana es filtraven els últims raigos de llum de la tarde ... tarde!? ai mare! quanta estona porto aquí? i vaig intentar aixecarme i el mal em va fer gemegar ... es va obrir la porta i en Joan va deixar veure el seu cap. "Estàs desperta? puc pasar?" ... Vaig dir que si "peró no encenguis el llum, sius plau, el cap sembla que em vagi a petar!" ... així que va deixar la porta oberta i amb la llum del passadís il.luminant l'habitació, va entrar. Es va acostar, suau ment ... "he trucat al metge, m'ha dit que si et fa molt mal, que anem a l'ambulatori. Ara haig de mirar com va la cremada, i si tens febre ..." A trucat al metge i tot! per mi! Ostres tio, estic abrumada, ja imagino a les meves amigues quan els ho expliqui!!, tot aixó no ho vaig dir en veu alta eh? no estava tan fotuda, jejeje! Em va posar el termómetre, i amb una mà em va tocar el front ... "esperarem qué diu el termómetre, però em sembla que tens unes décimes, no t'espantis, el metge n'ha dit que es normal ..." i efectivament, estava a 37, res de l'altre món, però ell va anar a buscar un Gelocatil ...."t'el porto amb suc de taronja, per qué deus tenir sed, portes moltes hores dormint i sense veure res ...." mentre deia tot aixó anava sortint de l'habitació, va deixar la porta oberta i així el vaig poder mirar com entrava a la cuina i anava per feina. De tant en tant passava per devant de la porta i el veia portant coses, fins que es va parar just a la porta i el vaig poder mirar bé ... estava d'esquenes, no distinguia els seus moviments, la veritat és que amb el mal de cap ho veia tot més aviat borrós, fins que vaig sentir un soroll de màquina ... estava fent el suc natural!! Aquest home és una joia!! una punxada al front em va fer posar el cap al coixí, peró ja em donava igual, había tingut una vista magnífica del seu cul i de les seves cames, brunes i fortes, peró estilitzades, i un altre cop la meve imaginació em va fer males passades, i ens vaig veure a la platja, correns cap el mar, treient-nos la roba i capbussant-nos, jugant a esquitxar-nos, perseguint-nos fins que ell em va agafar per la cintura i em va travar amb els seus braços ... peró no feia falta, jo no em volia moure da la dolça i excitant presó, al contrari, el vaig agafar amb les meves cames, i llavors vaig notar tota la seva excitació, pugnat per obrir-se pas ... En Joan va tornar a entrar a l'habitació, i jo un altre cop amb aquell somriure de tonta i la respiració agitada ... aissss un altre enganxadaaaaa "Macarena! qué tens!" jo l'hi vaig dir que res, que només era el mal de cap ... com l'hi anava a dir que estavem apunt de follar a dins del mar!!! .....

diumenge, 13 de juliol del 2008

l'endoll entremaliat!

OSTRESSS! ME CASUN TOT! auuuu! aixó si que és tenir "xispa" , i vaig llençar el tornavís a l'atre banda de l'habitació ... clinc,clonc, i a sobre sense llum! ves a saber a on para. M'enrecordo de le meves amigues dient-me "aiss, si aixó es fàcil, només has d'apretar el cargol i llestos! ja no es bellugarà aquest endoll! " ... peró no recordo que cap de les quatre em digués que había que desconnectar l'automàtic. Merda, merda i més merda!, com cou la cremada!. Em vaig aixecar, i a les palpentes, i ensopegant amb els mobles, vaig sortir de l'habitació, i vaig anar al rebedor, i allá em vaig donar un cop amb el bagul, amb el canto del bagul AIIIII! agafant-me el genoll vaig anar a la pata coixa i vaig topar amb la pared, donant un cop al prestage de les fotos, que van caure com fitxes de domino, provocant un soroll enxordeidor, i dolor a la meva cadera ... "Macarena, para! respira! enrecorda't del ioga..." i així em vaig calmar una mica, quan sento uns tocs a la porta i la veu del meu veí preguntant qué passava, que si estava bé ... llavors em vaig adonar de que estaba recolçada a la porta, així que la vaig obrir, el llum de l'escala em va enlluernar i va permetre al meu veí contemplar-me i adonar-se del trau al genoll i la cremada de la meva mà. "déu meu nena, que has fet?" la olor a socarrat amb l'escampall de fotos pel terra el van preocupar més encara ... jo no sabía a on ficar-me i em vaig voler explicar ... "jo ... les meves amigues em van dir que era fàcil ... l'endoll ... el tornavís .... el bagul, a les fosques! ..." i anava somicant, em sentia tan avergonyida, tant com una nena petita que había fet una entremaliadura i els papes l'habien agafat!, i tot em feia mal! El meu veí va somriure, va veure els automàtics i va pujar el general, fent que els llums de casa tornessin a funcionar. I jo, com una bleda, em vaig posar a plorar, "a moco tendido" , i no em podia parar. El meu veí va tancar la porta, em va agafar en braços i em va portar al cuarto de bany ... em va preguntar a on era la farmaciola, jo encara somicava, vaig assenyalar l'armariet de sobre la pica, i el va trovar ... en obrir-la va somriure ... a dins només hi había tirites i aigua oxigenada ... jo vaig mirar cap al terra, més avergonyida encara ... ell va dir "serà millor que vagi a casa i agafi la meva ..." i jo vaig cridar "no!, no em deixis sola!" i en aixecar-me gaire bé caic, el genoll amb el trau s'estava inflant i em va fallar, ell em va agafar i va dir que em portava a casa seva. Un altre cop als seus braços, vem sortir de casa, menys mal que va agafar les meves claus. Va tancar de cop la porta, i vem anar a casa seva, la porta del costat ... jo anava amb la cara al seu pit, somicant, ara pel mal de la cremada i del genoll ... i olorant la seva colònia ...."mmmm quina bona olor! no com jo! que faig olor a pollastre socarrat!" em va demanar que agafes les claus de la seva butxaca. Amb la mà bona, vaig començar a palpar per devant "Macarena, ejem!, les tinc a la butxaca del darrere ..." els colors i les escalfor de la vergonya em van pujar de cop "perdó, perdó ... ho sento!" com que jo miraba cap a baix no vaig veure que ell s'estava rient com un nen entremaliat! ... les vaig agafar i vaig haver d'obrir jo la porta. La clau no entrava ni a la de tres! ... ell no es va poder aguantar el riure, em va mirar als ulls i va aconseguir que jo somrigués, i zas! la clau va entrar ... un cop a dins del seu pis em va deixar al sofà ... "ara torno, no toquis res!" i va somriure i em va picar l'ullet ... no se perqué peró aixó em va tranquilitzar molt més del que m'esperava. Vaig notar com que estava segura, que no habia de témer per res ... en Joan era un veí relativament nou, va aparéixer tres mesos després que jo, i no vem començar amb bon peu. Quan va venir tenía parella, una noia isufrible, que et mirava com si estiguessis per sota d'ella. Al primer mes ja estava barallada amb mitja escala, i als dos mesos amb l'altre mitja ... es veu que les normes no es van fer per a ella ... als 6 mesos es van separar ... d'aixó fa gaire bé un any, i mai a tornat a portar noies, ni ha fet festes a casa seva ... vale si, es que està al costat mateix del meu pis i, si, el sento de vegades! ... que no, que no el vigilo, mal pensats! Va tornar amb un farmaciola com cal, plena de coses que jo ni sabía que existíen, com unes tissores amb la punta corvada, que les gases van envasades individualment (jo encara m'enrecordo de les llaunes a casa de la meva àvia!), esparadrap de plàstic ... primer em va mirar la mà, amb molta delicadesa ... aixssss! vaig fer, de seguida es va disculpar, y va treure unes gases amb para què?, enganxoxes i després la va envenà. Abans la va desinfectar, le ferida als dits, vull dir ... semblava un infermer, o millor el "doctor macizo" de "Anatomia de Grey" jiji . S'em va posar somriure de tonta i em va enganxar ..." que et mareijes? estira't vinga amb el peus el.levats " jo vaig envermellir de cop! i de seguida blanca com el paper! ... uiss, quina enganxadaaa! em va acotxar i va passar a mirar-se el trau al genoll. Va agafar l'aigua oxigenada, una gasa i ho va netejar, bufant quan va sentir que em queixava ... oooh no! la bufera va fer que els mugrons comencessin a sortir, només una miqueta, peró ere ben visibles ... ell continuava bufant el genoll ... allà ... tant aprop del meu sexe, com si l'anés a llepar mmmf! ...la imatge em va venir clara i diàfana, el seu cap entre les meves cames! ai! senyor! m'estava mullant, i si l'olorava!? ...

dimarts, 24 de juny del 2008

Bon dia, joans i joanes

MOLTES FELICITATSSSSSSS! PETONETSSSS I ABRAÇADESSSS!

dijous, 12 de juny del 2008

En Biel i l'Ariadna

En Biel estaba esgotat, l'Ariadna demanava més i més, es clar com ella podia tenir orgasmes a dojo!! Peró no es que ell tingués cap queixa, al contrari, ell gaudia molt veientla estremirse de plaer i cridant, si, cridant cada vegada que ell estimulava el seu clítoris, l'hi ficava la llengua pentrant-la, xuclava i la penetrava amb els dits, buscant el punt G, Ella l'hi agafava el cap amb les cames, no el deixava aixecar-se del seu cony!. "llepa cabró, llepaaa" cridava ella. Després l'hi deia "vull la teva polla, fica-la fins al fons!!" i ell llavors prenia el mando, ara era ell qui manava. L'habia fet posar a quatre potes, i va comença a jugar amb el seu conyet ... "ara et fico una mica de la meva polla, ara la trec..." mmmmm l'Ariadna guadia i patia a la vegada el Biel estaba molt excitat "aquest conyet vol sentir la meva polla?!, vol sentir-se plé de polla ... sentir els meus ous picant?" l'Ariadna gemegaba i deia "sssssssiiiii, cabrón, folla'm" "ets una perra calenta! i et follaré com tu vols!" i en biel la va pentrar, fort, molt fort, una vegada i un altre ... tot dos gemegant de plaer, arribant al climax, tremolosos, desbordats de sensacions ...ara estaven abraçats. Només de recorda.ho en Biel estaba trempat un altre vegada. Sabía que si l'Ariadna estigués desperta l'hi hagués començat a fer una mamada, amb la seva boqueta dolça, com habia fet abans, mengant-li fins els ous, jugant amb la llengua, passant-li al voltant del tronc. Ella l'hi habia dit que gaudia molt fent-tho, s'excitava, i ell ho va comprobar quan ella l'hi va mossegar, sensació nova pel Biel, que 'hi va encantar. Ella jugava amb els ous, li acariciava l'angonal, la cara interna de les cuxes, la part de pell entre els ous i l'anus, i ell es retorçava de plaer ... va mirar l'Ariadna ... tenia cara d'angel, peró ell sabia que no ho era, recordava la seva cara de vici, de plaer ... mmmm "em sembla que la despertaré suaument, llepant-li el clitoris ...

divendres, 30 de maig del 2008

ep! nois voleu animar el partit?

Hola a tots, en aquest cas em dirigeixo al homes. Lleguint el post del vei del partit de futbol, he trovat a faltar ... animadors, un equip d'animadors, si senyor! i jo seré la capitana, i tembé masatgista, per si decas ... vael,vale, noies, poder un altre noia masatgista també caldria, jejeje. Demano voluntar@s, eh! striper, robetinhos, clint,gatot,charlie ... i més que em deixo, veniu, i si us lesioneu, tindreu un masatge de la Caliope i les noies que s'hi apuntin jajaja! sóc fatal pels enllaços, així que si no sabeu de qué va, paseu per ca el vei de dalt. Petons petoners.

dijous, 22 de maig del 2008

Spam bèstia

Avui gairebé tinc un cobriment de cor!!! he obert directament desde la barra de l'explorer la pàgina del blog malerudeveure't , al post del partit de futbol. Com sempre la música agradable que ens acompanya a començat a sonar, quan, de sobte, ai! mare de déu santísima! encara tremolo de l'impresió!!! de sobte, comença a sonar L'HIMME DEL MADRID!!!! aaaggh!!! no m'ho podia creure, encara tremolo ... ecs! i més sonant parlant de futbol a la catosfera. Pensava que era una broma del veí, a correcuita he tancat la pàgina, i ... ERA ALLÀ, L'ESCUT DEL MADRID, CEL.LEBRANT LA LLIGA! a algú més l'hi ha sortit aixó? creieu que és un boicot? jo vaig a pendre'm una til.laaaaa!

diumenge, 11 de maig del 2008

Foto

Hola! bé, crec que ja és hora de donar la cara. A la foto estic "con la cara lavada y recién peiná", que deia El Manolo Escobar. Doncs si, gaire bé acabada de sortir del llit. Això si, l'esmorçar ja l'habia fet!! jajaja!! Que no us faci por comentar el que vulgueu, normalment no censuro els comentaris. Ah! i no mossegoooo!!! jajaja! La salud, va tirant, que ja és molt. Petons per tothom!!!

dissabte, 10 de maig del 2008

Amors impossibles

La lídia i en Pere es varen conèixer de casualitat. Tots dos eren a un lloc que no era seu, un lloc aliè però a la vegada estranyament proper. Van anar a parar a la cafeteria de la universitat de Barcelona. Cap dels dos era allà per cap motiu concret. Peró el fet irrefutable era que tos dos hi eren ... per conèixer a l'altre. En aquest lloc els dos es trobaven insegurs, evidentment fora de lloc. Peró quan els seus ulls es van trobar, es van reconèixer de seguida ... dues animes sensa res en comú, peró a la vegada bessones en aquell bar. Van demanar el mateix, un "desgraciat" (tallat, descafeïnat, amb llet descremada i sacarina), i quan el cambrer va cridar aquest nom, tots dos es van mirar i van somriure. Van compartir l'unica taula buida, que, miraculosament, tenia dues cadires. I van començar a xerrar, de res i de tot, de la vida després de la mort i de la vida després de la vida. Els "desgraciats" els van unir com si fos loctite. Sense adonar-se'n es van buidar i tornar a omplir l'un de l'altre. Més de tres hores xerrant, i de sobte la realitat. Tancaven. És van acomiadar, sense dir-se el nom. Van sortir a la plaça universitat, l'aire, barrejat amb els fums dels cotxes, i el soroll dels autobusos els va aterrar, i adonar-se de que no podia acabar així ... es van llençar l'un amb l'altre, fonent-se en un petó apassionat sense promeses ... van tornar a quedar, però al xat, amb tranquil·litat. Al dia següent tots dos teclejaven amb habilitat, descobrint l'ánima de l'altre. La lídia ho passava malament al seu matrimoni, el seu home l'acosaba dient-li que totes les coses dolentes que passaven eren culpa d'ella, que havia de canviar la seva manera de ser, la seva esencia, allò que feia que ella fos la Lídia ... en Pere patia per que és volia fer perdonar les infidelitats, volia tornar a casa amb la seva dona i les bessones. De moment era a casa dels pares ... era honest, i reconeixia que ell era el culpable, i no s'hi amagava. Cap dels dos ho buscava, les seves rel.lacions perillaven, però tot va ser més fort que ells, i van quedar, directament a un hotel ... Tremolant en Pere la va despullar, mirant enbadalit el cos de la Lídia, ple de promeses eròtiques ... la Lídia el va despullar, mirant amb passió ja oblidada el cos d'aquell home que la mirava amb desig ... i l'inevitable va passar, el llit els va acollir, els llençols van lliscar a terra, i suaument es van començar a donar plaer ... els sospirs d'ella amb el gemecs d'ells van trenar una cançó apassionada ... la suor, la olor a sexe els va envair ... els llavis es van fer fonedissos per donar pas a les llengües, les dents, les mossegades ... les mans van tocar, palpar, estimular ... la pell és fregava amarada de suors i fluids ... fins que van arribar al clímax ... xiscles apaivagats per les besades, estremits i abraçats van gaudir d'aquell moment màgic ... però la realitat un altre cop els va portar a sentir els sorolls del passadís de l'hotel i la fresa de les petjades dels hostes ... furtius com ells ... és varen vestir i van sortir de l'habitació, mirat de no deixar-se res.La dutxa els había deixat lliures d'olors alienes. es sentien estranyament lliures ... van pujar al cotxe ... ell la va portar al tren, i és van acomiadar ... mentre ella sortia del cotxe un mòbil va sonar ... era el del Pere, pel que va sentir i el somriure del Pere va entendre que tornava a casa ... va sonar el to de missatge de la Lídia ..."quan tornis ja no hi seré, tens els papers del divorci a la taula , Marc" ... ni tan sols va plorar, va fer un sospir, es va tombar cap en Pere, però el cotxe ja no hi era ... a la nit tampoc hi era al mesenger ... ella va fer que si amb el cap, va escriure "bona sort" abans d'eliminar-lo dels seus contactes ...

dimecres, 7 de maig del 2008

brillant

Ara jo l'haig de pasar? a cinc blocaires? M'ho haig de pensar. de seguida ho haig sujuru.

dimarts, 6 de maig del 2008

SPA 3ª part

Mira per l'espiell ... "qui és?" va preguntar mentra s'envolicava amb la tovallola ... "servei d'habitacions!", "Jo no he demanat res!" va dir la Neus ... "Obsequi d'en Carlos señora" ... "ah! en carlos, quin detall" va pensar la Neus i va obrir la porta ... el que va veure l'hi va agradar força, i no, no van ser les meduixes i el cava, si no el cambrer que les duia ... "hola soy Néstor, Carlos no puede venir como le dijo, el camarero de cambio de turno llegará con retraso ..." la Neus el mirava fascinada, era evident que en Carlos tenía un atractiu salvatge que atrapava per la promesa de sexe apasionat, peró en Nestor tenia una mirada dolça, que prometía una mica de tot. Aquells ulls l'estàven mirant fascinats, reseguint la silueta de la Neus atrapada amb la tovallola. En un esforça evident per parlar català, que a la Neus l'hi va semblar encantador, en Néstor va dir, referint-se a l'ampolla de cava "vol que l'hi obri, señora?" "i tant, va pensar ella, obre'm tota!",mentres les mans del noi anàven cap a l'ampolla, la Neus es va posar devant de la taula i el noi va ensopegar amb el cos de la Neus ... un clafred els va recòrrer a tots dos, en Néstor va parar en sèc ... la Neus va donar una passa endavant, fent que les mans del cambrer l'hi toquèssin els pits, encara envolicats amb la tovallola. Els ulls van coincidir, tots dos treien espurnes de passió ... és van abraçar, les boques es van trovar, i les llengues van començar a llepar llavis, amb delicadesa, el contorn de la boca, suaument, els suspirs començaven, les mans d'en Néstor van fer relliscar la tovallola ... les de la Neus van descordar armilla i camisa, deixant veure el tors del noi ... ella va sentir als mugrons la carícia dels vells eriçats d'en Néstor, i els mugrons es van endurir fins a gairebé fer-li mal ... le llengues es reseguíen els pal.ladars, las dents... es van entrellaçar, cada vegada més apasionats ... ell la va agafar en braços i la va deixar al llit, i amb ràpids moviments va quedar nu devant d'ella ... el seu membre valancejant devant de la seva boca, el va agafar amb les dues mans i el va reseguir amb la llengua, desde la base fins a la punta rosada, envolcallant el capoll emb els llavis, ensalivant ... en Néstor tremolava de plaer ... s'el va ficar tot a la boca, la seva llengua fent dibuixos que feien embogir en Néstor ... ella treia i menjava, jugant amb el ous, ficant-se'ls a la boca i xuclant-los ... i un altre cop tragant la verga del noi que estava a punt d'escorre's ... peró va apartar la Neus, i va dir "ahora tú, quiero darte placer, mucho placer" ... va fer estirar la neus al llit i no va deixar cap recó del seu cos sense acariciar, llepar ni repasar amb mans boca i polla, cap forat va quedar sense tastar ... va lleparli el clítoris, tot rosadet, xuclant-li els sucs ... la va penetrant-la amb la llengua ... l'hi va llepar l'anus, estimulant-ho, ficant un dit, preparant el sexe anal ... la Neus l'hi demanava que la follés, llavors ell va treure els dits del seu cul, i amb la punteta de la polla, va entrar una mica al conyet, fregant l'entrada ... ooooooooh mmmmmmmmfffffff! ... "entra siusplau !" ... La Neus es retorçava de plaer ... "espera mi niña, espera" va dir ell, mentre la feia posar a cuatre grapes, i llavors l'hi va clavar fins al fons, i quan va notar que el climax era poròxim, la va treure i li va ficar al cul, primer suau, i després més fort, ja no podien més, els dos van cridar aaaaaaaaaaaaaagggggggggggghhhhhhhh!! i van caure satisfets al llit ... en Néstor va sortir de dins la Neus, la va fer girar i la va besar tendrament ... els cors batagaven al mateix ritme, la respiració s'anava calmant ... en Néstor la petonejava l'hi feia carícies, ella jugava amb els seus cabells negres com el carbó ... i algú va tocar a la porta ... "senyora, es trova bé?..."

dijous, 1 de maig del 2008

hola bloggers calentons

Gràcies, gràcies i més gràcies a tots per llegir-me i demanarme la 3ª part de Spa. Hos he de dir que la meva salut torna a fer tonteries, i he hagut de pasar uns dies a l'hospital. Ara ja sóc a casa, peró haig de fer repós relatiu, (algú em pot dir com es reposa relativament?). bé, el cas es que m'han fet moltes coses, i m'han trovat cosetes, com predres a la vesícula, i problemes "de dones", jeje. Ara m'haig de cuidar molt uns dies, i com que estic bstant adolorida, no tinc gaires ganes d'escriure. això us ho dic perque sàpigueu eel prequé de la sequera de relats. Ara, agrairé qualsevol relat que em feu arrivar o comentaris d'anims. Poden ser al blog o al meu correu. petons i abraçades a tots i a totes-

dimarts, 22 d’abril del 2008

SPA 2ª part

... les portes es van obrir en el mateix instant que ella arribava al clímax ... una parella de persones grans es van quedar parats devant l'ascensor, l'home va tenir erecció sense viagra, la dona no podia apartar els ulls ... la Neus gairebé no els va poder veure ... les portes es van tornar a tancar. La parella es van mirar i correns van tornar a l'habitació! ... La Neus es va col.locar el vestit tant com va poder, amb mans tremoloses. Va anar cap a l'habitació, la clau magnética es negava a encaixar ... click!, per fí ... va entrar i va anar directa cap a la dutxa. Notava els regalims del seu conyet, estava tota suada... feia olor a sexe ... L'aigua la va calmar durant uns moments ... el cap sota la carxofa que feia masatges, l'aigua regalimant ... baixava pel coll cap els seus pits, en una carrera imparable ... anava rodejant els pits, mollant el seu ventre, ficant-se al melic mmmm, estava calenta un altre cop ... l'aigua continua baixant, la sent per l'esquena, baixant per les natges, mmmmm, reseguint-les ... es fica entre els melucs, ella els agafa i els separa perque hi entri més aigua y es valanceja ... el vapor l'envolta ... el sent com es fica pe tots els seus forats ... agafa l'esponja amb sabó i se la pasa per tot el cos ... quant toca el clítoris sent calfreds amb plaer ... està molt sensible ... ensabonat, es fica un dit sense cap dificultat ... hi fica un altre mmmmmm! buffff! ... rítmicament, ara més ràpid, ara afluixa, ara més fort ... a ficat un altre dit, tres i es folla ella mateixa aaaaaaaaah! deuuuuuu meuuuuu!! ...la Neus torna a tenir un orgasme ... el cor accelerat, els mugrons durs com pedres ... s'envolica amb una tovallola i va cap el dormitori, aparta el vestit mocador i el tanga que han quedat a terra ... mira el rellotge i llavors sent uns copets a la porta ... encara falta mitga hora peque en Carlos plegui ...s'hi acosta a la porta i mira per l' espiell ...

dilluns, 21 d’abril del 2008

SPA 1ª part

La Neus ballava com si fos el seu primer ball! accelerada i emocionada, divertint-se al màxim. L'orquestra tocava una versió una mica dolentilla de "Living la vida loca" de Ricky Martin, peró el cantant l'hi donava vida a la cançó. En Pau l'hi havía regalat un cap de setmana en un hotel amb serveis de Spa. "Potser necessitas un descans de nosaltres, ves tranquil.la, jo em quedaré amb els nens". La Neus va marxar, peró de tranqui.l-la, res. Sabía que no passaríen ni cinc minuts que la seva sogra ja entraría per la porta. Els nens adoraven la seva àvia. La Neus no. Desde aquell primer sopar a casa dels sogres, a on va patir un assetjament furiós per part de la llavors futura sogra, que no es poden veure, peró hi havía una cosa, només una que la seva sogra estimés més que a ella mateixa, i quan va veure l'amor que en Pau sentía per la Neus, i que si no l'acceptava el perdria, totes dugues van fer un pacte de no agressió mútua. Peró fa un any, el pare d'en Pau va morir d'un atac de cor, i la Silvia va anar a viure uns díes a casa del seu fill. Els primers díes la Neus va sentir pena per la seva sogra i la va tractar amb afecte i comprensió, fins que van tenir la primera enganxada. La Silvia va voler provar el seu poder sobre el seu fill, al final va sortir derrotada, i va haber de tornar a casa seva. En Pau va ser al costat de la Neus, peró aquells mesos de convivéncia tensa van deixar una Neus plena de nervis, i el seu marit la va voler compensar amb aquest cap cap de setmana per a ella tota sola. Des que va arriva divendres que no va parar de fer-se tractaments. En Pau va agafar un programa complert de relaxació. Al segon dia ja feia millor cara, les sesions al solarium i dormir tota la nit feien efecte. Llavors va sentir ganes d'anar al sopar que l'hotel oferia als hostes, un sopar temàtic, el carib, i l'hi van donar perque és disfrasés una mena de foulard enorme per fer-lo servir de vestit i collarets de flors i petxines. I allà estava ella, movent el melucs i les caderes, dexant-se endur per la música i per les mirades de desitg dels homes de la festa. Peró ella només tenía ulls pel cambrer que servía les copes. Alt, bru, ulls color avellana apasionats. Desde el primer dia que es van veure que no es treien els ulls de sobre. Peró ella estimava al seu marit, no volia ser infidel. Peró aquella nit, la música l'embriagava, i els moviments del seu cos estaven destinats a seduir-lo. La música es va tornar lenta, les parelles es van abraçar. Va veure que un parell d'homes anaven cap a ella, peró la Neus els va esquivar i va anar a la barra. El cambrer la va rebre amb un somriure seductor. La Neus l'hi va passar escrit a un tovalló el número de la seva habitació mentre agafava el seu San Francisco i només sentir els dits d'ell acariciar lleu ment els seus, el vell es va eriçar i el seu sexe es va esvalotar. Va tornar a la pista, estaba suada, el cantant estava ballant i cantant una de Chayanne, i ella va tancar els ulls i es va imaginar que era ell, Chayanne qui la feia ballar ... vestit de negre amb la camisa mig descordada, cantant "torero", fent-la donar voltes, agafant la seva cintura i acariciant els seus melucs a cada volta ... mmmm, era definitiu, anava calenta. Va mirar el rellotge, encara falatava una hora perque en Carlos acavés el seu torn. Necesitava una dutxa. Es va acomiadar d'en Carlos enviantn-li un petó, i s'en va anar cap a l'habitació. Va entrar a l'ascensor i es va mirar al mirall ... la pell brillant per la suor, el pits perfectament marcats pel vestit empapat ... es va adonar que transparentava una mica, ja ja! ara entenia perqué tots els homes la miravan d'aquella manera! ... era agradable que la desitgés algú que no fos el seu marit ... en pensar en ell va sentir remordiments, i va estar temptada de deixar corre la cita amb el Carlos ... peró una veu interior l'hi va dir clarament "Sara!", la secretaria amb qui el Pau va tenir una aventureta la festa de Nadal de la empresa. Els remordiments van fuguir ... les seves mans es van posar a acariciar-se els mugrons, els pits ...es va recolçar a la paret de l'ascensor i va sentir la fredor del mirall, i aixó la va excitar encara més ... una mà baixava pel seu ventre i va trovar l'entrecuix, d'on a hores d'ara sortia foc ... les plantes de l'hotel anavan pasant, 4,5,6 ... ella estava a la 12 ... va continuar explorant-se, pensant que algú podia para l'ascensor... i aixó la posava més calenta ... per sobra de la roba es va anant tocant ... amb els dits es feia un massatge buscant el clítoris,oooooh! siiiii!, 8,9,10 ... va sonar la campaneta i l'ascensor va parar ... les portes es van obrir ...

divendres, 18 d’abril del 2008

JA TINC ADSL!!

Ja tinc ADSL, peró no tinc línea telefónicaaaaa. He demanat que m'arreglesin l'adsl, com el cap de setmana sóc fora, qui em vulgui trovar, al mòbil! ara mateix us començo a lleguir a tots! quin mono de blogs! jajaa

dimarts, 25 de març del 2008

y dale con el adsl!!!!

continu-ho sense adsl. Algú s'enrecorda de la velocitat que et propocionava la conexió de telefonicanet? les pàgines trigaven i trigaven a descarregar-se, o, directament, desprès d'uns 10 minuts o més, et donaven error! doncs així estic jo ara, a la prehistoria!!! no llegueixo ni escric a ningú, és imposible, excepte avui, perqué vull que sapiguéu de mi!! no jo no m'he mort, peró tinc un "mono" d'internet! bufff! I aprofito per dir-vos que el meu cor està feliç, molt feliç!!

dimecres, 19 de març del 2008

Singing in the rain útima part

A través de l’anorack va sentir la seva fragilitat, i una onada de sentiments el van envair …

Va entrar correns, la Paula tornava a tremolar, les dents petaven … deixant un rastre d’aigüa va anar a una habitació a on sabia que hi había un llit i un petit lavabo. Peró abans de ficar-la entre llençols i mantes, l’hi había de treure la roba xopa… “es pot aguantar dreta?!” la Paula va fer que si amb el cap, d”’acord, s’ha de treure la ropa molla, sino es posarà malalta!” la Paula el va mirar amb vergonya, ell ho va entrendre i va agafar una tovallola neta de les dutxes i la va posar com si fos una cortina …ella es va tombar i va començar a descordar-se els botons, peró tremolava tant que no podía, en pere va pensar, a fer puñetes les vergonyes!, i la va agafar d’esquenes, l’hi va aixecar la brusa, els sontnidors, va abaxar-li les faldilles i el minúscul tanga la va embolicar amb la tovallola i , en braços, la va portar al llit! … En Pere no volia mirar la Paula, no després que aquell béstia l’hi pegués, peró ho va fer … i va descubrir uns pits petits i delicioços, una esquena que acababa en un culet apretat i unes cames llargues. La seva pell era suau, peró al tocar-la va pendre consciencia de que necesitaba entrar en calor … l’habitació estaba freda, va engegar l’estufa, peró la Paula continuaba tremolant sota els llençols. Va buscar desesperat un altre manta, peró només va trovar més tovalloles, així que es va despullar i murmurant una disculpa es va ficar al llit, apartant la tovallola que cubría el cos de la Paula, rodejant-la amb els seus braços i la roba del llit … ella no reaccionava, continuaba tremolant, osigui que va començar a fregar-li el cos, “déu meu, qué petita és, peró que forta!” a mida que ell fregava, les tromolors anaven mimvant, fins que van parar, peró ell no podía deixar d’acariciar-la. De sobte ella es va quedar molt quieta, en Pere és va espantar, és va acostat al seu pit per escoltar el seu cor, i se sentía molt fluxet, irregular, la respiració era fatigosa … ell, espantat, la va abraçar i cau d’orella l’hi va dir “sius plau, no em deixis, no ara que t’he trovat!” i una llàgrima i un altre, i moltes més van anar a parar a la cara i al cor de la Paula, i llavors ella va obrir els ulls, fent un sospir … En Pere la va besar molt suaument, tota la cara, el coll … la va mirar al ulls, eren verds! Fins ara no ho había vist! … La Paula el va agafar pel cap, va voler somriure peró el llavi li feia mal … “Tranquil.la, ho sé!” va dir el pere. Ella va fer un moviment, es va obrir la tovallola i li va oferir al Pere una visió encisadora de tot el seu cos. Per primera vegada ell va veure el seu sexe, sense depilar, natural, amagant el seu tresor … ell també li va deixar veure el seu cos, amb el penis erecte, ella va somriure, i ell la va omplir de besades, de carícies tendres i lascives, acaronant i magrejant … ella sospirava, volia acariciar, peró ell li va dir que ara gaudis de tot el que ell li donava … va baixar cap a on estaba el seu tresor, palpitant … va ficar-li un dit …estaba mullat, ella va sospirar un altre cop. Ell va ficar un altre dit, i els va començar a moure, a dins i a fora … la Paula gemegava … llavors em Pera li va començar a llepar el clítoris, amb els dits dintre seu …ara també amb passió, buscant el plaer de la Paula … li acaronava l’anus, i ella es va tornar boja de plaer … en Pere no podía esperar més, i la va penetrar, suspirant tots dos, gaudint a la vegada, explotant de plaer … es van quedar abraçats i adormits quasi fins que neixia el nou dia … en despertar el blau de la galta de la Paula era més que evident. En Pere el va besar, la Paula el va mirar als ulls i tímidament va començar a donar.li les gràcies, peró ell no va voler sentir.la per primer cop dient aquestes paraules … Em dic Pere i tú? … ella va somriure una miqueta i va dir “jo Paula” en Pere va dir, agafant.li la mà … “Paula, vols ser la meva companya a la vida?” i ella va dir, “si, ho vull amor meu…” no els hi va caldre res més …

Singing in the rain

SINGING IN THE RAIN …I part

La Paula estaba asseguda a la parada de l’autobús… totalment xopa. Havia sortit del local correns i plorant, sentit els crits dels clients que havíen agafat al bèstia que l’hi havía donat la clatellada, sentint els cops que l’hi donàven … però no va voler veure alló … portava el llavi partit, la sang tacava la seva brusa de seda …la pluja la va sorprendre, i va corre cap a la parada …les llums feien pampallugues …l’aigüa entrava a raig, i ella és va refugiar a la cantonada … les llàgrimes sortien barrejades amb l’aigüa de la pluja, i la sang …Va veure uns fars, l’autobús!!, i va sortir a la carretera del polígon, desesperada perque l’hi semblava que no anava a parar … decidida es va plantar al mig …i va tencar els ulls …

En Pere maleia la pluja, per sort ja anava a cotxeres, i com que el bus anava vuit havia encés una cigarreta. Portava un dit oberta la finestreta, per deixar sortir el fum. Anava distret pensant qué soparía, desde el divorci que no sopava decentment, no perqué no sapigués cuinar, sino perque havia agafat expresament el torn de nit per no trovar-se tant sol. Avui ahvia estat un dia dur, un client escridasant-lo i amenaçant-lo amb el puny. Per sort la resta del passatge és va posar de part seva i l’home va haver de callar.

Ara anava relaxat, i de sobte la va veure … qué fa! Collons!surti del mig! Va desviar una mica el bus, i va aconseguir aturar-lo a pocs centímetres de la dona. Quan va obrir les portes per escridasarla es va quedar glaçat …va veure una noia empapada, tremolant, amb el llavi trencat surtint sang, i no va poder dir res més que “no es preocupi, jo l¡ajudo a pujar!

La Paula va veure la seva vida en un minut, mentre la enormitat de l’autobús se l'hi venia a sobre… quan va parar, va obrir els ulls i es va trovar amb la mirada d’en Pere, plena de detreminació i tendresa … la va ajudar a pujar, amb determinació es va treure la xaqueta i la va embolicar. Ella va sentir que estaba fora de perill.

L’autobús va enfilar a tota velocitat cap a les cotxeres. En Pere va apujar la calefacció. Pel retrovisor mirava de tant en tant a la Paula, que anava obrint i tancant els ulls, i regalimant sang i aigüa …al Pere se l’hi encongia el cor … “malparit de merda, pegar a una dona” i apretava les dents pensant en el que l’hi faría si sapigués qui havia estat.. La Paula va començar a relliscar cap a un cantó just quan entraven a les cotxeres. Per sort va poder deixar el bus sense problemes, va agafar el seu anorack, i embolicant la Paula i agafant-la en braços va saltar del bus i va arrivar a la porta dels vestuaris “déu meu, si gaire bé no pesa”. A través de l’anorack va sentir la seva fragilitat, i una onada de sentiments el van envair …

diumenge, 16 de març del 2008

ADSL

Porto tres dies sense internet! aixó vol dir que em conecto desde un cyber! quan tingui adsl un altre cop publicaré el meu regal! Petons a t@ts Afegit 18 de març Segueixo sense ADSL, i com venen festes....! fins la setmana que vé Brrrrr! em tenen fins al monyo!!!

dimarts, 11 de març del 2008

d'amor i altres

Jo no volía fer-li mal, peró l'hi vaig fer, ell tampoc em volia ferir, peró ho va fer, els comiats tristos són lletgos, i no ho vem fer. Peró els cors van patir i gaudir, es van trencar i es van arreglar. Ès van unir, i ara, s'han separat. Peró les ànimes, aquestes, duraràn.