y dale con el adsl!!!!

continu-ho sense adsl. Algú s'enrecorda de la velocitat que et propocionava la conexió de telefonicanet? les pàgines trigaven i trigaven a descarregar-se, o, directament, desprès d'uns 10 minuts o més, et donaven error! doncs així estic jo ara, a la prehistoria!!! no llegueixo ni escric a ningú, és imposible, excepte avui, perqué vull que sapiguéu de mi!! no jo no m'he mort, peró tinc un "mono" d'internet! bufff! I aprofito per dir-vos que el meu cor està feliç, molt feliç!!

Singing in the rain útima part

A través de l’anorack va sentir la seva fragilitat, i una onada de sentiments el van envair …

Va entrar correns, la Paula tornava a tremolar, les dents petaven … deixant un rastre d’aigüa va anar a una habitació a on sabia que hi había un llit i un petit lavabo. Peró abans de ficar-la entre llençols i mantes, l’hi había de treure la roba xopa… “es pot aguantar dreta?!” la Paula va fer que si amb el cap, d”’acord, s’ha de treure la ropa molla, sino es posarà malalta!” la Paula el va mirar amb vergonya, ell ho va entrendre i va agafar una tovallola neta de les dutxes i la va posar com si fos una cortina …ella es va tombar i va començar a descordar-se els botons, peró tremolava tant que no podía, en pere va pensar, a fer puñetes les vergonyes!, i la va agafar d’esquenes, l’hi va aixecar la brusa, els sontnidors, va abaxar-li les faldilles i el minúscul tanga la va embolicar amb la tovallola i , en braços, la va portar al llit! … En Pere no volia mirar la Paula, no després que aquell béstia l’hi pegués, peró ho va fer … i va descubrir uns pits petits i delicioços, una esquena que acababa en un culet apretat i unes cames llargues. La seva pell era suau, peró al tocar-la va pendre consciencia de que necesitaba entrar en calor … l’habitació estaba freda, va engegar l’estufa, peró la Paula continuaba tremolant sota els llençols. Va buscar desesperat un altre manta, peró només va trovar més tovalloles, així que es va despullar i murmurant una disculpa es va ficar al llit, apartant la tovallola que cubría el cos de la Paula, rodejant-la amb els seus braços i la roba del llit … ella no reaccionava, continuaba tremolant, osigui que va començar a fregar-li el cos, “déu meu, qué petita és, peró que forta!” a mida que ell fregava, les tromolors anaven mimvant, fins que van parar, peró ell no podía deixar d’acariciar-la. De sobte ella es va quedar molt quieta, en Pere és va espantar, és va acostat al seu pit per escoltar el seu cor, i se sentía molt fluxet, irregular, la respiració era fatigosa … ell, espantat, la va abraçar i cau d’orella l’hi va dir “sius plau, no em deixis, no ara que t’he trovat!” i una llàgrima i un altre, i moltes més van anar a parar a la cara i al cor de la Paula, i llavors ella va obrir els ulls, fent un sospir … En Pere la va besar molt suaument, tota la cara, el coll … la va mirar al ulls, eren verds! Fins ara no ho había vist! … La Paula el va agafar pel cap, va voler somriure peró el llavi li feia mal … “Tranquil.la, ho sé!” va dir el pere. Ella va fer un moviment, es va obrir la tovallola i li va oferir al Pere una visió encisadora de tot el seu cos. Per primera vegada ell va veure el seu sexe, sense depilar, natural, amagant el seu tresor … ell també li va deixar veure el seu cos, amb el penis erecte, ella va somriure, i ell la va omplir de besades, de carícies tendres i lascives, acaronant i magrejant … ella sospirava, volia acariciar, peró ell li va dir que ara gaudis de tot el que ell li donava … va baixar cap a on estaba el seu tresor, palpitant … va ficar-li un dit …estaba mullat, ella va sospirar un altre cop. Ell va ficar un altre dit, i els va començar a moure, a dins i a fora … la Paula gemegava … llavors em Pera li va començar a llepar el clítoris, amb els dits dintre seu …ara també amb passió, buscant el plaer de la Paula … li acaronava l’anus, i ella es va tornar boja de plaer … en Pere no podía esperar més, i la va penetrar, suspirant tots dos, gaudint a la vegada, explotant de plaer … es van quedar abraçats i adormits quasi fins que neixia el nou dia … en despertar el blau de la galta de la Paula era més que evident. En Pere el va besar, la Paula el va mirar als ulls i tímidament va començar a donar.li les gràcies, peró ell no va voler sentir.la per primer cop dient aquestes paraules … Em dic Pere i tú? … ella va somriure una miqueta i va dir “jo Paula” en Pere va dir, agafant.li la mà … “Paula, vols ser la meva companya a la vida?” i ella va dir, “si, ho vull amor meu…” no els hi va caldre res més …

Singing in the rain

SINGING IN THE RAIN …I part

La Paula estaba asseguda a la parada de l’autobús… totalment xopa. Havia sortit del local correns i plorant, sentit els crits dels clients que havíen agafat al bèstia que l’hi havía donat la clatellada, sentint els cops que l’hi donàven … però no va voler veure alló … portava el llavi partit, la sang tacava la seva brusa de seda …la pluja la va sorprendre, i va corre cap a la parada …les llums feien pampallugues …l’aigüa entrava a raig, i ella és va refugiar a la cantonada … les llàgrimes sortien barrejades amb l’aigüa de la pluja, i la sang …Va veure uns fars, l’autobús!!, i va sortir a la carretera del polígon, desesperada perque l’hi semblava que no anava a parar … decidida es va plantar al mig …i va tencar els ulls …

En Pere maleia la pluja, per sort ja anava a cotxeres, i com que el bus anava vuit havia encés una cigarreta. Portava un dit oberta la finestreta, per deixar sortir el fum. Anava distret pensant qué soparía, desde el divorci que no sopava decentment, no perqué no sapigués cuinar, sino perque havia agafat expresament el torn de nit per no trovar-se tant sol. Avui ahvia estat un dia dur, un client escridasant-lo i amenaçant-lo amb el puny. Per sort la resta del passatge és va posar de part seva i l’home va haver de callar.

Ara anava relaxat, i de sobte la va veure … qué fa! Collons!surti del mig! Va desviar una mica el bus, i va aconseguir aturar-lo a pocs centímetres de la dona. Quan va obrir les portes per escridasarla es va quedar glaçat …va veure una noia empapada, tremolant, amb el llavi trencat surtint sang, i no va poder dir res més que “no es preocupi, jo l¡ajudo a pujar!

La Paula va veure la seva vida en un minut, mentre la enormitat de l’autobús se l'hi venia a sobre… quan va parar, va obrir els ulls i es va trovar amb la mirada d’en Pere, plena de detreminació i tendresa … la va ajudar a pujar, amb determinació es va treure la xaqueta i la va embolicar. Ella va sentir que estaba fora de perill.

L’autobús va enfilar a tota velocitat cap a les cotxeres. En Pere va apujar la calefacció. Pel retrovisor mirava de tant en tant a la Paula, que anava obrint i tancant els ulls, i regalimant sang i aigüa …al Pere se l’hi encongia el cor … “malparit de merda, pegar a una dona” i apretava les dents pensant en el que l’hi faría si sapigués qui havia estat.. La Paula va començar a relliscar cap a un cantó just quan entraven a les cotxeres. Per sort va poder deixar el bus sense problemes, va agafar el seu anorack, i embolicant la Paula i agafant-la en braços va saltar del bus i va arrivar a la porta dels vestuaris “déu meu, si gaire bé no pesa”. A través de l’anorack va sentir la seva fragilitat, i una onada de sentiments el van envair …

ADSL

Porto tres dies sense internet! aixó vol dir que em conecto desde un cyber! quan tingui adsl un altre cop publicaré el meu regal! Petons a t@ts Afegit 18 de març Segueixo sense ADSL, i com venen festes....! fins la setmana que vé Brrrrr! em tenen fins al monyo!!!

d'amor i altres

Jo no volía fer-li mal, peró l'hi vaig fer, ell tampoc em volia ferir, peró ho va fer, els comiats tristos són lletgos, i no ho vem fer. Peró els cors van patir i gaudir, es van trencar i es van arreglar. Ès van unir, i ara, s'han separat. Peró les ànimes, aquestes, duraràn.

Anys i anys, per molts anys!

Ostres, ostres, ostres, aquest mes de Març comença amb força! D'una banda tercera tongada de les HV (amb dibuixos de L'Àvi!!!), un cadàver exquisit, i ...L'ANNIVERSARI DE LA CALIOPE!!! tots tres aconteixements són la primera vegada per mí!! Si ... ja ...anniversaris n'he tingut uns quants, peró aquest és més especial. Aquest és el primer que celebro al blog! hei! és el primer anniversari de divorciada! hei! i el primer de la década recién estrenada l'any passat! hei! estic molt emocionada, perque aquest any el començo amb un munt de projectes, tan de blog, com de fora, i em sento amb molta energíaaaa!! Ja sé que aviso amb molt poc temps, i no, no vull demanar impossibles, perqué el meu anniversari feliç és el 15 DE MARÇ!!, menys de 15 dies (12 per ser escrupulosament exacte). A mi m'agradaría fer una festassa amb tots vosaltres, però és materialment impossible (a on ens fotem tooots?!) així que us faré un regal ... un relat (que original Caliope!), d'aquests meus que eleven l'anima i l'esperit fins a la estratosfera de la catosfera ... i si algú vol compartir históries o situacions, no només erótiques, si no de fer riure (ho podeu fer anónimament al meu correu), res de plorar sius plau je je! jo faré un relat , o dos o els que calguin, evidentment cambiant noms, etc. etc. i amb respecte. Ho podeu fer fins al dia 9 de Març a les 00:00. Si us engresca aquesta aventura eròtico-festiva, endavant! Gràcies per endavant!!