diumenge, 21 de setembre de 2008

Em publiquen!

Si, així, tal com sona. La editora de DEXEO-EDITORES, Gemma Moraleja Paz, em va trovar navegant pels blogs, a la pàgina militeraturas.ning.com a on estic publicant en castellà. DEXEO-EDITORES és una jove editorial digital, http://dexeoeditores2008.blogspot.com/, que va nèixer amb la vocació d'ajudar als autors novels a acumplir el seu somni de veure publicada la seva obra. Si entreu a la pàgina veureu més coses. Gemma a més de editora, escriu poemes, que evidentment ha publicat a DEXEO-EDITORES. I aquí és a on, estimats lectors us demano la vostra col.laboració desinteresada. M'agradaria saber el vostre parer, que m'ajudeu a escollir relats, el vostre favorit, el que més us ha fet riure, o trempar (jejeje), aquell que no pot faltar dins aquest llibre, i una petita explicació. Amb el vostre permís, publicaré algunes d'aquestes opinions a la contraportada, especificant el Nick. Qui no vulgui veure el seu comentari publicat, que ho especifiqui, siusplau. Els autors dels comentaris escollits els enviaré un correu o un comentari notificant-lo. Per que pugueu lleguir tos els meus relats, desde el primer fins a l'últim us deixo l'adreça del meu primer bloc Http://caliope.bloc.cat. Estic donant bots d'alegría evidentment, i us animo a tots els que vulgueu publicar que us poseu en contacte amb DEXEO-EDITORES per fer realitat aquest somni.

dissabte, 6 de setembre de 2008

L'endoll 3 i final

Ell es va preocupar molt, aquests canvis de color i aquestes cares d'anada d'olla el teníen descol-locat ... "Macarena, siusplau, diga'm que et passa, vaig perdut amb tu i el que m'ha dit el metge ... pot explicar-me quin simptomes sents per tornar a trucar a l'ambulatori? ..." Ay mare! com li dic jo en aquest home que el que em pasa es que m'agrada moltíssim, que quan em toca estic al seté cel, i que m'el menjaria amb o sense patates?! Vaig alçar el cap, el vaig mirar als ulls i ho vaig deixar anar ... "m'agrades molt! ... quan em toques ... buuf! ... i no sé qué fer ..." un petó em va fer callar, un petó dolç i tendre, un petó de "calla tonta, que ja ho sabía", un petó de "tú també m'agrades..." i quan ens vem separar em queien llàgimes de felicitat i de feblesa interna. El vaig abraçar, ell també, i vaig sentir el seu cos ferm, els pectorals contra els meus pits, les seves mans m'acariciaven l'esquena, i llavors vaig defallir, amb un sospir, com les princeses dels contes ... aquesta vegada vaig sentir que ell s'estirava al meu costat i m'acaronava dient-me coses boniques. Em va abraçar i jo em vaig adormir un altre cop. Aquesta vegada vaig somiar que estàvem en un hotel romàntic, i que en duxàvem junts. El sabó ens envoltava els cossos, les carícies eren suaus, la passió ens envaia, i asota mateix de la carxofa, mente ens tréiem el sabó, vem fer l'amor com mai l'havía fet, salvatge i dolç a la vegada ... a l'habitació ens esperava el cava , ben fred, i una capça de bombons gentilessa de la direcció de l'hotel ... amb el cava ens vàrem refrescar i amb els bombons ens vem excitar de nou, sobretot quan ell es va dedicar a escriure coses asobre dels meus pits, del meu ventre i al voltant del meu sexe, deixant asobre del meu pubis el que va restar del bombó, per anar llepant molt curosament tota la xocolata belga que jo tenia escampada ... Em vaig despertar, ell m'estava mirant amb un somriure entremaliat ... "Saps que parles en somnis?" em va dir ... la cara s'em va posar vermella fins a les orelles. "Tinc el cava, i els bombons (més vermella encaraaaa!), quan estiguis millor m'encantarà fer realitat aquest somni!" ... i va somriure, em va acaronar el cabell i em va tornar a besar ... ai! beneit endoll!! ...