dimecres, 19 de març de 2008

Singing in the rain útima part

A través de l’anorack va sentir la seva fragilitat, i una onada de sentiments el van envair …

Va entrar correns, la Paula tornava a tremolar, les dents petaven … deixant un rastre d’aigüa va anar a una habitació a on sabia que hi había un llit i un petit lavabo. Peró abans de ficar-la entre llençols i mantes, l’hi había de treure la roba xopa… “es pot aguantar dreta?!” la Paula va fer que si amb el cap, d”’acord, s’ha de treure la ropa molla, sino es posarà malalta!” la Paula el va mirar amb vergonya, ell ho va entrendre i va agafar una tovallola neta de les dutxes i la va posar com si fos una cortina …ella es va tombar i va començar a descordar-se els botons, peró tremolava tant que no podía, en pere va pensar, a fer puñetes les vergonyes!, i la va agafar d’esquenes, l’hi va aixecar la brusa, els sontnidors, va abaxar-li les faldilles i el minúscul tanga la va embolicar amb la tovallola i , en braços, la va portar al llit! … En Pere no volia mirar la Paula, no després que aquell béstia l’hi pegués, peró ho va fer … i va descubrir uns pits petits i delicioços, una esquena que acababa en un culet apretat i unes cames llargues. La seva pell era suau, peró al tocar-la va pendre consciencia de que necesitaba entrar en calor … l’habitació estaba freda, va engegar l’estufa, peró la Paula continuaba tremolant sota els llençols. Va buscar desesperat un altre manta, peró només va trovar més tovalloles, així que es va despullar i murmurant una disculpa es va ficar al llit, apartant la tovallola que cubría el cos de la Paula, rodejant-la amb els seus braços i la roba del llit … ella no reaccionava, continuaba tremolant, osigui que va començar a fregar-li el cos, “déu meu, qué petita és, peró que forta!” a mida que ell fregava, les tromolors anaven mimvant, fins que van parar, peró ell no podía deixar d’acariciar-la. De sobte ella es va quedar molt quieta, en Pere és va espantar, és va acostat al seu pit per escoltar el seu cor, i se sentía molt fluxet, irregular, la respiració era fatigosa … ell, espantat, la va abraçar i cau d’orella l’hi va dir “sius plau, no em deixis, no ara que t’he trovat!” i una llàgrima i un altre, i moltes més van anar a parar a la cara i al cor de la Paula, i llavors ella va obrir els ulls, fent un sospir … En Pere la va besar molt suaument, tota la cara, el coll … la va mirar al ulls, eren verds! Fins ara no ho había vist! … La Paula el va agafar pel cap, va voler somriure peró el llavi li feia mal … “Tranquil.la, ho sé!” va dir el pere. Ella va fer un moviment, es va obrir la tovallola i li va oferir al Pere una visió encisadora de tot el seu cos. Per primera vegada ell va veure el seu sexe, sense depilar, natural, amagant el seu tresor … ell també li va deixar veure el seu cos, amb el penis erecte, ella va somriure, i ell la va omplir de besades, de carícies tendres i lascives, acaronant i magrejant … ella sospirava, volia acariciar, peró ell li va dir que ara gaudis de tot el que ell li donava … va baixar cap a on estaba el seu tresor, palpitant … va ficar-li un dit …estaba mullat, ella va sospirar un altre cop. Ell va ficar un altre dit, i els va començar a moure, a dins i a fora … la Paula gemegava … llavors em Pera li va començar a llepar el clítoris, amb els dits dintre seu …ara també amb passió, buscant el plaer de la Paula … li acaronava l’anus, i ella es va tornar boja de plaer … en Pere no podía esperar més, i la va penetrar, suspirant tots dos, gaudint a la vegada, explotant de plaer … es van quedar abraçats i adormits quasi fins que neixia el nou dia … en despertar el blau de la galta de la Paula era més que evident. En Pere el va besar, la Paula el va mirar als ulls i tímidament va començar a donar.li les gràcies, peró ell no va voler sentir.la per primer cop dient aquestes paraules … Em dic Pere i tú? … ella va somriure una miqueta i va dir “jo Paula” en Pere va dir, agafant.li la mà … “Paula, vols ser la meva companya a la vida?” i ella va dir, “si, ho vull amor meu…” no els hi va caldre res més …

5 comentaris:

Striper ha dit...

Oh la historia d'ahir avui acaba en pasio i sexe,i mes tendressa. Molt be.

skorbuto ha dit...

M'agraden les històries que acaben bé
;)

ssamisren ha dit...

Llastima que una historia amb uns fons tan importants com la violencia de genere i la solidaritat de les persones l´acabis aixi, com sempre. Molt en la teva linea, era d´esperar. Algun dia et decidiras a escriure en serio i ho faras molt be, pero mentres... es una llastima.

caliope ha dit...

striper, molte gràcies, ja saps que jo sóc mé aviat dolça

skorbuto, el món ja està prou malament per fer finals tristos

ssamisren, no volia fer una història amb fons, ni trivialitzar la violéncia de génere, que per desgràcia conec de ben aprop. Tens raó, sempre acabo les históries amb felicitat, ja està la vida prou dura, i penso que els meus lectors busquen una lectura que els faci passar una bona estona. Només coneixes el blog, no parlis sense saber-ho tot. Gràcies per la critica.

Tres i no res ha dit...

Ssamisren: Una història comença malament i amb el tema de violència, cal que necessàriament acabi així? Les persones ( i personatges) que l'han patit han de ser o estar marcades per aquest fet eternament? No hi ha esperança doncs? No existeix la possibilitat de canvi? És possible l'evolució d'un personatge?

Personalment també crec que tot passa molt ràpid i que treu credibilitat a la història en sí, però és que cal que passin 5 anys? Llavors quan es coneguin els dos personatges caldrà dir el que va patir la Paula 5 anys abans o ja no serà rellevant per construir el personatge?

Celebro la llibertat per que una història acabi com sigui amb independència del tema i dels clixés, celebro que els personatges evolucionin ni que sigui en temps record. Celebro que tu no necessitis un final feliç per que és senyal de que tu en certa manera, ho ets. Quan tot ho tens prou gris i cru l'ultim que vols es llegir finals durs, enhorabona doncs.