dissabte, 5 de gener del 2008

This boots are made for ...

Estàvem a Roma de viatge, l'última escapada i comiat de soltera de la memé (Mercedes, peró com el seu germà de petit no ho sabía dir bè, se li va quedar així).Èrem les de sempre, les cinc de copes (Perqué ens vam posar aquest sobrenom? ah! si, per les festes del campusjeje!), bè ara ja habíem madurat (?¿), totes de 30 anys, emprenedores,amb carreres i alguna amb negoci propi, però vem anar a Roma a follar!Totes s'havíen estrenat ja, bè, jo encara no. Dos díes a Roma, i... no!...Niente...Les meves amigues pasejaven per Roma amb les seves conquestas, acarameladas, fins i tot la Memè!Avui tocava Shopping per cap d'any.En una botiga les vaig perdre.Había trobat LES SABATES! per la festa. Vermelles, taló d'agulla de vertígen, com el preu, aquelles sabates que et fan caminar amb les caderes, i t'apujen els melucs i la moral. Vaig entrar a la sabatería, i em vaig trobar amb un dependent, si, no era una noia desgarbada i mal carada, no, era UN HOME. Em va rebre amb un somriure encantador,"prego signorina" i em va convidar a pasar.Quan va veure que no era italiana va preguntar si era española, i jo vaig dir "de Barcelona" "ah! bella città Barcelona".Llavors va pasar a parlar un quasi perfecte castellà, i jo li vaig senyalar les sabates.Em va preguntar com aniría vestida, faldilla o pantalons. Vaig pensar entre mi, "mini de vertígen!" peró vaig dir faldilla. Llavors ell em va fer pasar a una mena de salonet amb un sofà a on em va dir que seiès "torno súbito!" i em va dirigir una mirada intensa directament als ulls.Durant els 5 minuts que va trigar vaig localitzar amb el mòbil a la resta de les noies i vàrem quedar que elles "anàven a l'hotel" i que en un parell d'hores quedàvem per sopar al Hall."Punyeteres, ja sé que no fareu la migdiada!" Llavors va apréixer el dependent, amb una caixa petita i dues d' allargades.Em va explicar que, abans de emprovarme les sabates em volía donar més opcions. Jo vaig dir que d'acord, i ell va obrir les dues capses allargades.Hi havíen un parell de botes a cada caixa.Les dues amb talons de vertígen, negres, precioses, i un dels parells eren el que la Teresa hauría calificat de "botes de putón".Ella sempre deia "totes les dones hauríen de tenir un parell de botes de putón, d'aquelles que et poses i et pujen la adrenalina, et fan estremir, i sortir "de caça".Aquella va ser la sensació que el segon parell em va donar.Ell i jo les vam mirar i vem asentir.Les va treure amb cura, per que jo les pugués veure bè. Vaig afar una, olorava a cuir, mmmmmm!.Mentrestant en Marco, així es deia ell, va anar a buscar un reposa peus, això que ja no es trova a agaire bè cap sabatería,és va agenollar devant meu, i amb delicadesa, em va agafar un peu i el va posar a sobre. Llavors jo vaig fer el gest de anar a descordar les meves botes de caminar, de tipus amazona, però ell va dir que no am el cap,dient que el deixés fer a ell.Amb el peu agafat pel taló amb una mà, amb l'altre va anar cap el començament de la cremallera, els seus dits gairebé no tocàven la bota, peró vaig sentir la seva escalfor. Va començar a baixar-la molt lentament, amb el cap cot, concentrat. Veure'l als meus peus em va excitar moltíssim i em vaig remoure una mica. Llavors ell em va mirar, vaig sentir el foc dels seus ulls, peró la seva mà no tremolava. Quan la cremallera va baixar del tot, ell va ficar la mà per dintre de la bota, al mateix temps que estiraba del taló. Ara sí que vaig sentir els seus dits, ferms i dolços a la vegada, agafant la cama i estirant de la bota."mmmm!ostres!"vaig pensar, mentre l'escalfor de la seva mà pasava directament al meu entrecuix. Ell va agafar la bota de putón i me la va començar a ficar.Em va agafar el peu, acariciant els dits, empenyent per que el peu entrés.Encaixava a la perfecció.Aquesta vegada amb les dues mans pujava la cremallera i anava ajustant la bota al voltant de la meva cama.A l'entrecuix tot eren humitats i palpitacions.Llavors ell va agafar un altre reposa peus, peró en contes de posarlo al costat de l'altre, el va posar uns 30 cms més enllà, em va agafar l'altre cama i la va col.locar de manera que jo quedava oberta de cames.La meva faldilla va quedar una mica tensa,"oh gràcies per portar faldilles avui!!" deixant al descobert el tanga.En aquesta postura les olors del meu sexe van aparèixer intensament. Ell va somriure i va começar a treure'm la bota, peró ja no amb tanta delidecadesa, si no amb carícies deliberadament sexuals.La seva mà va anar directament cap a la meva cuixa, i la va anant pujant, fins que amb un dit va arribar al tanga i el va apartar.Jo ja estava sospirant, les caderes s'em movíen rítmicament, i ell va ficar primer un dit, després dos a dintre meu.Jo m'estava mossegant els llavis per no fer soroll, a la botiga es sentíen els clients. Ell va moure els dits per dintre i per fora, jo no podía més, m'anava a escórrer, quan ell va parar, es va posar les dues camas a les espatlles, va fer lliscar el tanga fins que va quedar penjant del taló de la bota, i es va treure el seu membre, penetrantme amb precisió, apasionadament, una vegada i un altre, mentre jo tenía l'orgasme.Ell no va parar, va continuar, m'omplia,cada cop més endintre, cada cop més fort, jo m'estava fent sang a la boca, embojida de plaer,per no cridar, ell es va començar a escòrrer i jo amb ell!!Ens vàrem estirar al sofà, respirant fort. del taló de la bota encara penjava el meu tanga.

12 comentaris:

Striper ha dit...

jo me he quedat amb las ganes de sapuiguer si vas comprar las sabates vermelles o no? el tanga es va quedar a la botiga?

LoveSick ha dit...

Deliciosament fetitxista i m'ha agradat damunt de tot la forma d'explicar els pensaments femenins relacionats amb el desig, molt desitjables, sí

mossèn ha dit...

bo, molt bo, boníssim ... salut

Betty ha dit...

Striper, tú sempre vols sapiguer més...detallets
Lovesick, gràcies per dir que el meu relat és deliciós i fetitxiste.Com vas enmalatir d'amor?Gracies per llegirme
Mossen, deixa les excursions i practica erotisme segur desde ca teva jeje!

Anònim ha dit...

Bones,

he arribat a aquest blog pel títol del post. Gran cançó, i ara veig que també gran història. Molt, però que molt suggerent ;)

bé, suposo que ja has guanyat un altre lector asidu.

Fins ben aviat!

Clint ha dit...

jo també volia saber si al final et vas quedar les sabates...o les botes! la resta sí que queda prou clara ;)

Betty ha dit...

Iant, gràcies per voler continuar llegint-me, benvingut al meu bloc!

Clint, si, les sabates van ser comprades, petonets vermells!

Aixxxxx ha dit...

jajajajaja...molt bo...jo si no t'importa voldria saber la sabateria, per quan vagi a Roma no oblidar comprar sabates...Ben tornada!!!!!

Anònim ha dit...

per cert, aquesta història és:

a) real
b) totalment ficticia
c) real amb tocs "extra"?

;)

Betty ha dit...

Iant ficticia amb tocs extra

A sobre aixó de l'adreça seria molt bó saapiguerla, la imaginació es el que té jaja!

mossèn ha dit...

estic esperant que publiqueu el meme dels sentits !!! ... salut

Betty ha dit...

Mossèn, diuen que qui calla otorga, peró a mi m'han ensenyat a demanar les coses educadament, i vos no heu donat cap permís a aquesta pobre pecadora. Ara ja em cosidero benïda pe la vostra benevolència, i, humilment, em poso...bè, que ara ho faig!