dissabte, 26 de gener de 2008

Xocolata desfeta

et desitjo com a la xocolata, que es fon entre els meus dits, et desitjo com el nou dia, que expira als meus braços peró torna sempre, t'estimo com sempre havía volgut estimar, sense embuts i amb el cor...

3 comentaris:

Striper ha dit...

Ohhhh dessitjos i sentiments en un coctel perfecte.

caliope ha dit...

Striper, la xocolata calenta em porta a la perdició, i m'ha inspirat aquest escrit

Tocat del cargol ha dit...

Bufa! Molt sentit. Visca la xocolata desfeta!