dimarts, 15 de gener de 2008

"Seré tu amante...bandido"

La Elsa donava voltes a masa coses. Trente i tants i soltera, amics i amigues aparellats o casats i amb fills. I ella? Ara era a la consulta del seu terapeuta.
Jo desitgo, voldría, necesito...és es el mateix, o no? la questió és, sé el que em provoca aquest neguit? doncs no, no ho sé...el meu cap treu fum! Era la sesiò número 10. En pol, el terapeuta, la veia caminar nerviosa. La Elsa era una dona de bandera, elegant, amb uns kilets de més molt ben repartits. Tenía una crisi d'intencions. I aixó que és?Doncs aixó és que la Elsa no sap si tirarse al tren o al maquinista...La seva última relació havía acabat molt malament, d'això feia 10 mesos. Al començament es va llençar a un frenesí de sexe sense res més, una nit, dos com a màxim, mai a casa seva, sempre a casa d'ell o a un hotel.Peró ara a comprés que no era aixó el que buscava realment. En Pol la va aturar, "Elsa, això ja ho hem parlat, em d'anar més enllà...i tu ja ho saps, al fons teu, ja ho saps" L'Elsa el va mirar "tens raó Pol, peró la teoria és molt fàcil...a on puc trovar una persona que sigui amic, company i amant, tot a la vegada, però sensa sentimets de posesió? Desde que em vaig separar ho he fet tot malament..." en Pol la va tornar a interrompre, "Tú no has fet res malament, les coses s'han de aprendre pasant per etapes, no t'arrepenteixis de res, només aprén, i si has vist que no t'agrada, deixa-ho enrera, si no, és un lastre per a tú..." La Elsa havía caminat cap a la finestra, la llum del cap vespre la il.luminava, com si tingués mil.lers de papallones al seu voltant. En Pol va sentir com el desitg el colpía. Ell és va aixecar, va anar cap a ella, la va agafar per les espatlles i la va fer tombar cap a ell. Els ulls blaus de la Elsa el van mirar sorpresos e intrigats... "Elsa, fa gairebé gairebé tres mesos que ens coneixem, i em dol que et torturis d'aquesta manera" la va mirar al fons dels ulls. Ella el va mirar, i per primera vegada va veure a l'home, no al terapeuta. De sobte va comprendre moltes coses, perqué sempre l'hi donava la última hora, perqué mai no engegava el rellotge, perqué mai la deixava sola fins que el taxi no arrivaba...el tenía al devant, era l'amic que buscaba, ja feia dies que, amb una excusa o altre no li cobrava les visites... va sentir l'impuls i el va abraçar. En Pol li va besar el coll, apartan-li els cabells tendrament. Ell la va agafar a braços i va anar cap el diván, petonejant-la. Es van estirar, la roba queia per tot arreu, les mans arrivaben amb presses a tot el cos. Les llepades humides no van trigar a fer efecte, els mugrons, impacients el cridaven, l'Elsa es va deixar llepar, mossegar, acariciar...el seu sexe treia sucs, en Pol el va menjar, xuclant i ficant els dits, fen-li l'amor amb ells. Ella va reaccionar i va agafar el menbre erecte d'en Pol, i el va començar a llepar, empassant-lo, envolcallantlo amb sal.liva i els seus llavis. Quan estàven a punt de l'orgasme, ell la va agafar, va posar les cames de l'Elsa a damunt de les espatlles i va començar a penetrar-la lentament, només la punteta...suau, molt suau. L'Elsa pregava que li fiqués tota...ell somreia i va fer que no amb el cap...va continuar així una mica, fins que ella li va exigir a crits. Llavors ell ho va fer, fins al fons, a dintre i a fora, bombejant...l'Elsa cridava de plaer mentre tenía l'orgasme i en Pol bramava deixant tota la seva llet a dintre de l'Elsa... A partir d'aquell dia, l'Elsa i en pol no quedàven a la consulta, excepte quan volíen recordar la primera vegada...mmmmm

10 comentaris:

Striper ha dit...

Ostres un polvo de consultori, pero m'he quedat amb el dubte li va cobrar la visita al final.

mossèn ha dit...

a quin evangeli surt aquesta lliçó tan sensual ??? o era magistral ??? ... salut

lant ha dit...

bé bé, seguim amb la bona literatura :)

una bona mescla de sensualitat i sensibilitat :)

A sobre i a sota ha dit...

Que romantic!!!! i final feliç!!!!! M'ha encantat...

zel ha dit...

Collons, ja voldria jo un terapeuta que em fes sentir alegries...però molt em temo que el mato amb les meves neures, no crec que, pobret, tingués ganes de res... Gràcies per venir, ets molt benvinguda!!!!

caliope ha dit...

Striper, no no van parlar de diners,jaja!

Mossén, va ser inspiració divina

Iant, gràcies, no ets blocaire, peró escrius?

a sobre i ...m'encanta que el trovis romàntic

Zel, crec que amb aquest terapeuta les neures pasarian a segon plà, je je.
Benviguda al meu bloc!

lant ha dit...

sí, escric:

http://lant.bloc.cat

;)

Jordi Ventura ha dit...

Crec que el millor de tot és que han trobat la teràpia adequada.

Si tots i totes ens apliquéssim la mateixa medicina, pot ser ja no farien falta les consultes. Bé, sí, les consultes sí, però només per la sala d’espera... ;-)

Un relat molt suggerent!!

Un petó!

Jordi

LoveSick ha dit...

M'ha agradat molt la descripció del passat de la Elsa, molt versemblant, però a la història de sexe al consultori jo crec que li mancava una mica de força, potser perquè hui en dia és com un lloc comú: pacient i metge que acaben embolicats.

caliope ha dit...

Jordi,si, ès veritat, potser aniriem més ...relaxats? ...petons terapeútics

Love sick, serà molt comú el lloc, però no conec a ningú que l'hi hhagui pasat de veritat! jaja!
Petons humits