dimecres, 19 de març del 2008

Singing in the rain

SINGING IN THE RAIN …I part

La Paula estaba asseguda a la parada de l’autobús… totalment xopa. Havia sortit del local correns i plorant, sentit els crits dels clients que havíen agafat al bèstia que l’hi havía donat la clatellada, sentint els cops que l’hi donàven … però no va voler veure alló … portava el llavi partit, la sang tacava la seva brusa de seda …la pluja la va sorprendre, i va corre cap a la parada …les llums feien pampallugues …l’aigüa entrava a raig, i ella és va refugiar a la cantonada … les llàgrimes sortien barrejades amb l’aigüa de la pluja, i la sang …Va veure uns fars, l’autobús!!, i va sortir a la carretera del polígon, desesperada perque l’hi semblava que no anava a parar … decidida es va plantar al mig …i va tencar els ulls …

En Pere maleia la pluja, per sort ja anava a cotxeres, i com que el bus anava vuit havia encés una cigarreta. Portava un dit oberta la finestreta, per deixar sortir el fum. Anava distret pensant qué soparía, desde el divorci que no sopava decentment, no perqué no sapigués cuinar, sino perque havia agafat expresament el torn de nit per no trovar-se tant sol. Avui ahvia estat un dia dur, un client escridasant-lo i amenaçant-lo amb el puny. Per sort la resta del passatge és va posar de part seva i l’home va haver de callar.

Ara anava relaxat, i de sobte la va veure … qué fa! Collons!surti del mig! Va desviar una mica el bus, i va aconseguir aturar-lo a pocs centímetres de la dona. Quan va obrir les portes per escridasarla es va quedar glaçat …va veure una noia empapada, tremolant, amb el llavi trencat surtint sang, i no va poder dir res més que “no es preocupi, jo l¡ajudo a pujar!

La Paula va veure la seva vida en un minut, mentre la enormitat de l’autobús se l'hi venia a sobre… quan va parar, va obrir els ulls i es va trovar amb la mirada d’en Pere, plena de detreminació i tendresa … la va ajudar a pujar, amb determinació es va treure la xaqueta i la va embolicar. Ella va sentir que estaba fora de perill.

L’autobús va enfilar a tota velocitat cap a les cotxeres. En Pere va apujar la calefacció. Pel retrovisor mirava de tant en tant a la Paula, que anava obrint i tancant els ulls, i regalimant sang i aigüa …al Pere se l’hi encongia el cor … “malparit de merda, pegar a una dona” i apretava les dents pensant en el que l’hi faría si sapigués qui havia estat.. La Paula va començar a relliscar cap a un cantó just quan entraven a les cotxeres. Per sort va poder deixar el bus sense problemes, va agafar el seu anorack, i embolicant la Paula i agafant-la en braços va saltar del bus i va arrivar a la porta dels vestuaris “déu meu, si gaire bé no pesa”. A través de l’anorack va sentir la seva fragilitat, i una onada de sentiments el van envair …

5 comentaris:

Josep B. ha dit...

Vull més, vaaaa

Clint ha dit...

m'ha agradat! ara no pots parar-te com el bus!

Striper ha dit...

Ufff hasta m'ha posat la pell de gall, tendressa, drama, i no sempre tenim la sort que no ens enganxi el bus.

mossèn ha dit...

curiós ... salut

Betty ha dit...

Skorbuto, ja està fet

Clint moltes gràcies he posat el motor en marxa

striper, el bus és personatge i part de l'história,jeje!

Mossèn, estireu-vos una mica amb els comentaris vaaaa!