dissabte, 6 de setembre del 2008

L'endoll 3 i final

Ell es va preocupar molt, aquests canvis de color i aquestes cares d'anada d'olla el teníen descol-locat ... "Macarena, siusplau, diga'm que et passa, vaig perdut amb tu i el que m'ha dit el metge ... pot explicar-me quin simptomes sents per tornar a trucar a l'ambulatori? ..." Ay mare! com li dic jo en aquest home que el que em pasa es que m'agrada moltíssim, que quan em toca estic al seté cel, i que m'el menjaria amb o sense patates?! Vaig alçar el cap, el vaig mirar als ulls i ho vaig deixar anar ... "m'agrades molt! ... quan em toques ... buuf! ... i no sé qué fer ..." un petó em va fer callar, un petó dolç i tendre, un petó de "calla tonta, que ja ho sabía", un petó de "tú també m'agrades..." i quan ens vem separar em queien llàgimes de felicitat i de feblesa interna. El vaig abraçar, ell també, i vaig sentir el seu cos ferm, els pectorals contra els meus pits, les seves mans m'acariciaven l'esquena, i llavors vaig defallir, amb un sospir, com les princeses dels contes ... aquesta vegada vaig sentir que ell s'estirava al meu costat i m'acaronava dient-me coses boniques. Em va abraçar i jo em vaig adormir un altre cop. Aquesta vegada vaig somiar que estàvem en un hotel romàntic, i que en duxàvem junts. El sabó ens envoltava els cossos, les carícies eren suaus, la passió ens envaia, i asota mateix de la carxofa, mente ens tréiem el sabó, vem fer l'amor com mai l'havía fet, salvatge i dolç a la vegada ... a l'habitació ens esperava el cava , ben fred, i una capça de bombons gentilessa de la direcció de l'hotel ... amb el cava ens vàrem refrescar i amb els bombons ens vem excitar de nou, sobretot quan ell es va dedicar a escriure coses asobre dels meus pits, del meu ventre i al voltant del meu sexe, deixant asobre del meu pubis el que va restar del bombó, per anar llepant molt curosament tota la xocolata belga que jo tenia escampada ... Em vaig despertar, ell m'estava mirant amb un somriure entremaliat ... "Saps que parles en somnis?" em va dir ... la cara s'em va posar vermella fins a les orelles. "Tinc el cava, i els bombons (més vermella encaraaaa!), quan estiguis millor m'encantarà fer realitat aquest somni!" ... i va somriure, em va acaronar el cabell i em va tornar a besar ... ai! beneit endoll!! ...

19 comentaris:

Striper ha dit...

Jolines jo que sortia fresquet de la dutxa i el xocolata negre posat alla m'ha fet acalorar.

Juan Duque Oliva ha dit...

Ya vendrá el que te haga olvidar todos los sueños porque los convertirá en realidad.

Nunca es tarde, nunca ha pasado tu tiempo, nunca él es imprescindible, siempre hay alguien que te está esperando, tenemos que saber mirar, escuchar, palpar.

Nunca dejar de pertenecer a nuestro cuerpo, a nuestro yo, no renunciar a eso.

Tu eres única y esa persona está ahí, en algún lugar.

Besos y ánimo

Juan Duque Oliva ha dit...

Estas invitada el miércoles 10 a partir de las 10 de la mañana a una gala en mi casa, no faltes.

Betty ha dit...

Striper, el pecat està a l'ull del que mira, jo ho he fet tot innocentment jiji!

Luz de gas, gracias por tus ánimos. Por en tu cas te refieress al blog, verdad? es que me despisto. Aunque si pudiera iría a tu casa, porque abrazos nunca sobran-

helena ha dit...

jolines jo hem vull mudar al teu bloc de pisos, no hi ha cap pis lliure??

Juan Duque Oliva ha dit...

En el blog niña, jejejeje, que estamos muy lejos aunque te mando un abrazo enorme


Besos

Betty ha dit...

Luz de gas, gracias por la aclaración, jejeje! yo ya cogía el AVE y me iba jua jua!

Helena, calle de la sensualidad, nª 69, entresuelo y cielo. ja ja ja!

Silvia_D ha dit...

Paso a felicitarte desde el blog de Luz de Gas.

Buen relato y felices sueños.

Besos

Juan Duque Oliva ha dit...

Caliope, estamos esperándote en la gala, no faltes chiquilla.

Besos

Herodes Antipas ha dit...

Muchos besos y muchisimo, pero que muchisimo ánimo. Ni tarde, ni pasado, ni ná de ná. Animate que por el sur, se te quiere... Un besazo

Bernardo Romero ha dit...

Cura amb els somnis i amb la xocolata, ancara que a la meva també m'agrada la xocolata belga, ja, ja. Salutacions

Juan Duque Oliva ha dit...

Bueno cuando puedas ven a la gala cariño pulsa aquí

Betty ha dit...

Gracias a todos, no sabéis el subidón que he tenido, lo cual está muy bien y compensa el bajón. Comentaros que estoy mejor, y que no se me pasa por la cabeza volver a las andadas. Tengo más días buenos que malos, pero muchos más, y sobretodo, ganas de volver a la vida.

Besos a tod@s.

Silvia_D ha dit...

Gracias por pasarte por mi casa, besos y buen finde :)

Arkantis ha dit...

Vengo desde el blog de Luz de gas,para dejarte un fuerte abrazo...

Arkantis ha dit...

Muchas gracias por tu visita a mi blog un besazooo

Anònim ha dit...

Buenas fada de l'amor, pasé por aquí a saludarte (y a recrearme con tus "histories picants")

Te dejo un saludo y te invito a que visites mis Versos

helena ha dit...

wenas,

t'he deixat un regalet al meu bloc.

Fa mogollón que no escrius i tinc mono!!!!

Clint ha dit...

buenu buenu buenu...sembla que al final si que va passar la corrent!