diumenge, 13 de juliol de 2008

l'endoll entremaliat!

OSTRESSS! ME CASUN TOT! auuuu! aixó si que és tenir "xispa" , i vaig llençar el tornavís a l'atre banda de l'habitació ... clinc,clonc, i a sobre sense llum! ves a saber a on para. M'enrecordo de le meves amigues dient-me "aiss, si aixó es fàcil, només has d'apretar el cargol i llestos! ja no es bellugarà aquest endoll! " ... peró no recordo que cap de les quatre em digués que había que desconnectar l'automàtic. Merda, merda i més merda!, com cou la cremada!. Em vaig aixecar, i a les palpentes, i ensopegant amb els mobles, vaig sortir de l'habitació, i vaig anar al rebedor, i allá em vaig donar un cop amb el bagul, amb el canto del bagul AIIIII! agafant-me el genoll vaig anar a la pata coixa i vaig topar amb la pared, donant un cop al prestage de les fotos, que van caure com fitxes de domino, provocant un soroll enxordeidor, i dolor a la meva cadera ... "Macarena, para! respira! enrecorda't del ioga..." i així em vaig calmar una mica, quan sento uns tocs a la porta i la veu del meu veí preguntant qué passava, que si estava bé ... llavors em vaig adonar de que estaba recolçada a la porta, així que la vaig obrir, el llum de l'escala em va enlluernar i va permetre al meu veí contemplar-me i adonar-se del trau al genoll i la cremada de la meva mà. "déu meu nena, que has fet?" la olor a socarrat amb l'escampall de fotos pel terra el van preocupar més encara ... jo no sabía a on ficar-me i em vaig voler explicar ... "jo ... les meves amigues em van dir que era fàcil ... l'endoll ... el tornavís .... el bagul, a les fosques! ..." i anava somicant, em sentia tan avergonyida, tant com una nena petita que había fet una entremaliadura i els papes l'habien agafat!, i tot em feia mal! El meu veí va somriure, va veure els automàtics i va pujar el general, fent que els llums de casa tornessin a funcionar. I jo, com una bleda, em vaig posar a plorar, "a moco tendido" , i no em podia parar. El meu veí va tancar la porta, em va agafar en braços i em va portar al cuarto de bany ... em va preguntar a on era la farmaciola, jo encara somicava, vaig assenyalar l'armariet de sobre la pica, i el va trovar ... en obrir-la va somriure ... a dins només hi había tirites i aigua oxigenada ... jo vaig mirar cap al terra, més avergonyida encara ... ell va dir "serà millor que vagi a casa i agafi la meva ..." i jo vaig cridar "no!, no em deixis sola!" i en aixecar-me gaire bé caic, el genoll amb el trau s'estava inflant i em va fallar, ell em va agafar i va dir que em portava a casa seva. Un altre cop als seus braços, vem sortir de casa, menys mal que va agafar les meves claus. Va tancar de cop la porta, i vem anar a casa seva, la porta del costat ... jo anava amb la cara al seu pit, somicant, ara pel mal de la cremada i del genoll ... i olorant la seva colònia ...."mmmm quina bona olor! no com jo! que faig olor a pollastre socarrat!" em va demanar que agafes les claus de la seva butxaca. Amb la mà bona, vaig començar a palpar per devant "Macarena, ejem!, les tinc a la butxaca del darrere ..." els colors i les escalfor de la vergonya em van pujar de cop "perdó, perdó ... ho sento!" com que jo miraba cap a baix no vaig veure que ell s'estava rient com un nen entremaliat! ... les vaig agafar i vaig haver d'obrir jo la porta. La clau no entrava ni a la de tres! ... ell no es va poder aguantar el riure, em va mirar als ulls i va aconseguir que jo somrigués, i zas! la clau va entrar ... un cop a dins del seu pis em va deixar al sofà ... "ara torno, no toquis res!" i va somriure i em va picar l'ullet ... no se perqué peró aixó em va tranquilitzar molt més del que m'esperava. Vaig notar com que estava segura, que no habia de témer per res ... en Joan era un veí relativament nou, va aparéixer tres mesos després que jo, i no vem començar amb bon peu. Quan va venir tenía parella, una noia isufrible, que et mirava com si estiguessis per sota d'ella. Al primer mes ja estava barallada amb mitja escala, i als dos mesos amb l'altre mitja ... es veu que les normes no es van fer per a ella ... als 6 mesos es van separar ... d'aixó fa gaire bé un any, i mai a tornat a portar noies, ni ha fet festes a casa seva ... vale si, es que està al costat mateix del meu pis i, si, el sento de vegades! ... que no, que no el vigilo, mal pensats! Va tornar amb un farmaciola com cal, plena de coses que jo ni sabía que existíen, com unes tissores amb la punta corvada, que les gases van envasades individualment (jo encara m'enrecordo de les llaunes a casa de la meva àvia!), esparadrap de plàstic ... primer em va mirar la mà, amb molta delicadesa ... aixssss! vaig fer, de seguida es va disculpar, y va treure unes gases amb para què?, enganxoxes i després la va envenà. Abans la va desinfectar, le ferida als dits, vull dir ... semblava un infermer, o millor el "doctor macizo" de "Anatomia de Grey" jiji . S'em va posar somriure de tonta i em va enganxar ..." que et mareijes? estira't vinga amb el peus el.levats " jo vaig envermellir de cop! i de seguida blanca com el paper! ... uiss, quina enganxadaaa! em va acotxar i va passar a mirar-se el trau al genoll. Va agafar l'aigua oxigenada, una gasa i ho va netejar, bufant quan va sentir que em queixava ... oooh no! la bufera va fer que els mugrons comencessin a sortir, només una miqueta, peró ere ben visibles ... ell continuava bufant el genoll ... allà ... tant aprop del meu sexe, com si l'anés a llepar mmmf! ...la imatge em va venir clara i diàfana, el seu cap entre les meves cames! ai! senyor! m'estava mullant, i si l'olorava!? ...

9 comentaris:

skorbuto ha dit...

Ambe el genoll així i la cremada a la mà no sé si serà molt prudent que continuis la història en el mateix moment, potser que quedin per uns dies després. ;)

Striper ha dit...

Eh que si et torna a caldre arreglar un endoll jo ving tot prest, i endollo el que calgui.

Luz de Gas ha dit...

Aquí hay tema seguro, que morbo de situación a pesar de lo mal que lo estabas pasando.

Te cuidado en casa y ánimo con le vecino de al lado, vaya tela,mmmm

caliope ha dit...

Skorbuto, molt assenyat! peró no diré res més.

Striper, cert que està inspirat en els endolls de casa meva, encra que no tinc aquest veí, jeje. Et prenc la paraula, peque tinc bastants ... endolls! jejeje

Luz de gas, morbo y del bueno! lástima que no tengo el vecinooo pero si el enchufeee!aisss! la imaginación al poder!

Petonets electrics!

Tresinores ha dit...

bufffffff! quina calor! no puc més....

Lant ha dit...

ja dic jo que a l'escola hauriem de tenir una assignatura que es digués "xapuzas en casa" així no pasarien aquestes coses.... o potser millor així.

caliope ha dit...

Tresinores, agafa un vanooo! jejeje


lant estic amb tu

Petonets d'electricista aficionada

Herodes de la Bética ha dit...

uyuyuy.... yo no digo nada de nada, que me parece que estorbo un poco...me da pánico la electricidad...
un beso wapa

Clint ha dit...

i què què...olora o no?

(juraria que havia comentat aquest post...serà la calor!)