diumenge, 21 d’octubre del 2007

En Julio

La vida a vegades et deixa bocabadada. Així és com em vaig quedar quan vaig veure en Julio. Morenàs, pell bruna, ulls color "avellana", alt i musculat. Era el nostre cambrer. El meu marit i jo celebràvem el seu anniversari a un dels restaurants més exclusius de la ciutat. "Nena, carinyo, ja saps qué vols?", i tant que ho sabía, "Julio con patatas!" peró vaig dir "si, és clar, carpaccio de salmó i amanida de formatge de cabra tèvia". En Julio em mirava disimuladament l'escot. La veritat era que aquell dia anava "vestida para matar". Embolicada de vellut burdeos, el vestit tenía un trau al lateral de la cama esquerra, que quasi m'arribava al cul. Sandàlies daurades de taló vertiginós, i el cabell recullit en una cua alta que es movia suau ment al compás de les meves caderes. El meu marit només estàva pendent de les mirades d'enveja malsana dels homes del restaurant, i no es va fixar en les mirades d'en Julio, i sobretot, en les meves, ardents i afamades. Ens van portar un aperitiu, la conversa anava de l'exit del meu marit a l'empresa, de les maniobres no gaire netes que habíen fet que arribés a directiu, jo,jo,i JO! Llavors en Julio va arrivar amb el ví. L'hi va donar a tastar al meu marit, ell no en té ni idea de vins, peró és tant fals, que ningú ho sabría. Fem un brindis, en vec una mica i em tiro mitga copa per sobre. En Julio vé depresa, mentra jo m'eixugo, el meu marit diu "nena, cony, que el vestit aquest costa un ull de la cara!". Li vaig fer una mirada asesina i em vaig aixecar de la cadira. En Julio em va dir, amb mirada còmplice que als lavabos em podria netejar millor el vestit. Vaig anar al redera d'ell, admirant el seu cul. Quan arribàvem als lavabos es va tombar, em va picar l'ullet i va tirar de mi cap a una porta que posava, "Llenceria". va treure la clau engegar el llum i tornar a tancar amb clau. Jo estava excitada, peró no de por. El vaig agafar pel coll de la jaqueta i el vaig voler besar, peró ell em va agafar les mans i me les va posar a la meva esquena, fort, i em va començar a donar peton pel coll, les orelles, l'escot, llepant el vi... m'estava tornant boja, intentava desfer-me'n, peró ell no en deixava anar. Vaig notar la seva excitació entre les meves cames. Llavors em va agafar només amb una mà i va descordar la cremallera, quedant el vestit a terra, al meu voltant com un gran riu de sang. L'hi vaig dir "cridaré!" i ell va dir, "si, pero de placer!"...em va agafar en braços i em va posar a la taula a on estaven les estovalles, em va deixar anar, desafiant-me a que marxés mentre ell s'ha anava despullant. jo em vaig estirar i vaig obrir-me de cames i ell em va mostrar el seu membre bru i brillant, cimbrejant d'excitació. Em va fer que no amb la mà, em va fer aixecar, va agafar la meva cua i em va empènyer cap a ell, amorrant-me al piló, i jo vaig obrir la boca i vaig llepar amb ganes, vaig menjar-me aquella vara , vaig salivar-la tota, ell m'empenyia el cap, a munt i avall, amb una mà vaig agafar-li els ous. Ell va gemegar, llavors em va enretirar, es va posar les mevas cames asobre de les seves espatlles, i em va ficar els dit al meu cony, els va treure empapats i m'els va ficar a la boca. Jo vaig lepar-los i mentres, ell em va penetrar, amb força,amb autoritat, i jo vaig cridar de plaer. Ens vem escorrer els dos a la vegada. I llavors ell em va abraçar amb tendresa, una bona estona, acariciant-me els cabells. Ens vàrem fer un petó. Ens vem vestir, ell em va ajudar, i vem sortir dissimu.ladament. Vaig arribar a la taula, el meu marit només va dir "espero que no hagi quedat taca". Tot el restaurant es va adonar de que jo havía marxat amb una cua i que ara duia els cabells deixats anar. Tots menys el meu marit. Era igual, jo tenia el teléfon den Julio escrit al tanga.

15 comentaris:

Striper ha dit...

Eh Benvinguda el proxim post es el dels deures , ei i soc el primer en comentar.

Anònim ha dit...

Bon relat, espero el proper.

estripanits ha dit...

Benvinguda a blogger! Bon relat!

Betty ha dit...

moltes gràcies per la rebuda!estaré uns dies fora, per això no escriuré durant una setmaneta. Espero que la espera no es faci massa llarga, picarons!

Anònim ha dit...

veig que contiuem igual....! ji, ji

Anònim ha dit...

Si el teu marit es aixi com dius, em sap greu noia. Fas be d´enganyar-lo amb el Julio.JaJaJa.Si en vols un altre, aqui estic jo. Petons.

Anònim ha dit...

Una traició ( el canvi de bloc, el Julio ens és igual) però com sempre els relats valen molt la pena.

Jordi d.l.Torre, a quin cole vas anar? em sona el teu nom. ( sense segones, ok?)

Striper ha dit...

Caliope quin marit qui fos cambrer ja tens els deures fets passat per casa meva.

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Nena, no et t'hauries d'haver casat amb un marit

estripanits ha dit...

Passa per ca meva també: jo ja he acomplert l'encàrrec! I és que ja saps: a l'estripanits només cal que li demanis i... hehehehe

mossèn ha dit...

bufffffffffaaaa !!! ... salut

Anònim ha dit...

A la Laboral, tu també, no???

Anònim ha dit...

Caliope, que fas que no escrius res?!? Va explica-ho!!

Jordi de la Torre: No! però coneixia un noi que es deia com tu.

La Laboral? Ets del Baix Camp?

Rondaire ha dit...

com per demanar aigua en comptes de vi !!

el cantant de l'Invisible ha dit...

He decidit començar pel principi....