L'endoll 2

Aiss, m'estava marejant! peró de debó, no eren imaginacions ... la cuisor de l'aïgua oxigenada, la meva imaginació debordada, i tot l'ensurt que había patit em pasaven factura ... em va posar iode unes gases i l'esparadrap de plàstic, i quan va acabar i va veure que començaba a agafar un color verdós em va tornar a gafar en braços i em va portar al dormitori principal. Jo ja no estava per dir res, sencillament em vaig deixar anar. El sentia parlar com si no hi fos allà, mooolt lluny ... vaig quedar adormida, al seu llit, peró abans vaig mormorar "quina bona olor que fas!" ....... silenci absolut. "ufffff, el meu cap!! ... on sóc!?" em vaig mig incorporar, i vaig notar el mal de la cadera, el genoll i la mà, a mida que em despertava ... estava fosc, només sentia el murmull de ...qué? ah! un ventilador. Quan vaig poder obrir del tot els ulls vaig començar a distinguir formes, no estava fosc de tot, per la persiana es filtraven els últims raigos de llum de la tarde ... tarde!? ai mare! quanta estona porto aquí? i vaig intentar aixecarme i el mal em va fer gemegar ... es va obrir la porta i en Joan va deixar veure el seu cap. "Estàs desperta? puc pasar?" ... Vaig dir que si "peró no encenguis el llum, sius plau, el cap sembla que em vagi a petar!" ... així que va deixar la porta oberta i amb la llum del passadís il.luminant l'habitació, va entrar. Es va acostar, suau ment ... "he trucat al metge, m'ha dit que si et fa molt mal, que anem a l'ambulatori. Ara haig de mirar com va la cremada, i si tens febre ..." A trucat al metge i tot! per mi! Ostres tio, estic abrumada, ja imagino a les meves amigues quan els ho expliqui!!, tot aixó no ho vaig dir en veu alta eh? no estava tan fotuda, jejeje! Em va posar el termómetre, i amb una mà em va tocar el front ... "esperarem qué diu el termómetre, però em sembla que tens unes décimes, no t'espantis, el metge n'ha dit que es normal ..." i efectivament, estava a 37, res de l'altre món, però ell va anar a buscar un Gelocatil ...."t'el porto amb suc de taronja, per qué deus tenir sed, portes moltes hores dormint i sense veure res ...." mentre deia tot aixó anava sortint de l'habitació, va deixar la porta oberta i així el vaig poder mirar com entrava a la cuina i anava per feina. De tant en tant passava per devant de la porta i el veia portant coses, fins que es va parar just a la porta i el vaig poder mirar bé ... estava d'esquenes, no distinguia els seus moviments, la veritat és que amb el mal de cap ho veia tot més aviat borrós, fins que vaig sentir un soroll de màquina ... estava fent el suc natural!! Aquest home és una joia!! una punxada al front em va fer posar el cap al coixí, peró ja em donava igual, había tingut una vista magnífica del seu cul i de les seves cames, brunes i fortes, peró estilitzades, i un altre cop la meve imaginació em va fer males passades, i ens vaig veure a la platja, correns cap el mar, treient-nos la roba i capbussant-nos, jugant a esquitxar-nos, perseguint-nos fins que ell em va agafar per la cintura i em va travar amb els seus braços ... peró no feia falta, jo no em volia moure da la dolça i excitant presó, al contrari, el vaig agafar amb les meves cames, i llavors vaig notar tota la seva excitació, pugnat per obrir-se pas ... En Joan va tornar a entrar a l'habitació, i jo un altre cop amb aquell somriure de tonta i la respiració agitada ... aissss un altre enganxadaaaaa "Macarena! qué tens!" jo l'hi vaig dir que res, que només era el mal de cap ... com l'hi anava a dir que estavem apunt de follar a dins del mar!!! .....