EL VENTILADOR

Amb l'estiu vé la calor, i amb la calor ens comencem a endollar amb el que cadascú bonament pot. Jo no tinc aire acondiconat, bé, tinc un d'aquests portàtils, que omples d'aigua i déu n'hi dó el que refresquen, peró es bastant incómode de traslladar, així que tinc dos ventiladors situats estatégicament. Un a on tinc l'ordinador, i un altre a la meva habitació. És el que faig servir quan faig la migdiada, (enveja eeeh?!). Normalment la faig de 16h o 16,30 fins a las 17h ,30 o 18h, que és quan més calor fa. Així que quan arriven aquestes hores, m'evaig a la meva habitació, em despullo, engego el ventilador, i m'estiro al llit, amb un coixí a sobre del coixí de dormir, així quedo una mica el.levada, tanco els ulls i deixo que el ventilador m'acaroni. Es un ventilador de sobretaula, que tinc posat a sobre de la calaixera, de cara el llit, i que va de dreta a esquerra i viceversa. Aixó fa que crei un corrent continu d'airet refescant. Si comença el vaivén d'esquerra a dreta, la caricia comença p'els meus peus, puja suaument per les cames ... els genolls .... les cuixes ... jo estic estirada bocamunt, amb les cames una mica obertes ... l'aire es fica a l'entecuix, refrescant el meu ... conillet de vellut ... sento com s'esvalota i agraeix la caricia ... continua cap al meu ventre bufant suaument el borrisol de sota el melic, que també reacciona pujant una mica a sobre la pell suau ... continua el recorregut ... arriba als pits ... en aquesta primera pasada els mugrons ni s'inmuten ... descansen .... la caricia continua pel meu coll, pasa p'els meus llavis, el naset ... els ulls ... els meus rinxols ... i torna a baixar .... fa exactament el mateix recorregut, com si les carícies fossin fetes per un ángel amb les seves ales. I aixó és el que més m'agrada del ventilador, que fa pasar una vegada i un altre aquest aire acaronador, en la seva mida justa ... potser encomtes de voler que un ángel em desperti (perque els ángels no tenen sexe) hauria de desitjar que algú més terrenal em despertés amb carícies ......... oi?

L'endoll 2

Aiss, m'estava marejant! peró de debó, no eren imaginacions ... la cuisor de l'aïgua oxigenada, la meva imaginació debordada, i tot l'ensurt que había patit em pasaven factura ... em va posar iode unes gases i l'esparadrap de plàstic, i quan va acabar i va veure que començaba a agafar un color verdós em va tornar a gafar en braços i em va portar al dormitori principal. Jo ja no estava per dir res, sencillament em vaig deixar anar. El sentia parlar com si no hi fos allà, mooolt lluny ... vaig quedar adormida, al seu llit, peró abans vaig mormorar "quina bona olor que fas!" ....... silenci absolut. "ufffff, el meu cap!! ... on sóc!?" em vaig mig incorporar, i vaig notar el mal de la cadera, el genoll i la mà, a mida que em despertava ... estava fosc, només sentia el murmull de ...qué? ah! un ventilador. Quan vaig poder obrir del tot els ulls vaig començar a distinguir formes, no estava fosc de tot, per la persiana es filtraven els últims raigos de llum de la tarde ... tarde!? ai mare! quanta estona porto aquí? i vaig intentar aixecarme i el mal em va fer gemegar ... es va obrir la porta i en Joan va deixar veure el seu cap. "Estàs desperta? puc pasar?" ... Vaig dir que si "peró no encenguis el llum, sius plau, el cap sembla que em vagi a petar!" ... així que va deixar la porta oberta i amb la llum del passadís il.luminant l'habitació, va entrar. Es va acostar, suau ment ... "he trucat al metge, m'ha dit que si et fa molt mal, que anem a l'ambulatori. Ara haig de mirar com va la cremada, i si tens febre ..." A trucat al metge i tot! per mi! Ostres tio, estic abrumada, ja imagino a les meves amigues quan els ho expliqui!!, tot aixó no ho vaig dir en veu alta eh? no estava tan fotuda, jejeje! Em va posar el termómetre, i amb una mà em va tocar el front ... "esperarem qué diu el termómetre, però em sembla que tens unes décimes, no t'espantis, el metge n'ha dit que es normal ..." i efectivament, estava a 37, res de l'altre món, però ell va anar a buscar un Gelocatil ...."t'el porto amb suc de taronja, per qué deus tenir sed, portes moltes hores dormint i sense veure res ...." mentre deia tot aixó anava sortint de l'habitació, va deixar la porta oberta i així el vaig poder mirar com entrava a la cuina i anava per feina. De tant en tant passava per devant de la porta i el veia portant coses, fins que es va parar just a la porta i el vaig poder mirar bé ... estava d'esquenes, no distinguia els seus moviments, la veritat és que amb el mal de cap ho veia tot més aviat borrós, fins que vaig sentir un soroll de màquina ... estava fent el suc natural!! Aquest home és una joia!! una punxada al front em va fer posar el cap al coixí, peró ja em donava igual, había tingut una vista magnífica del seu cul i de les seves cames, brunes i fortes, peró estilitzades, i un altre cop la meve imaginació em va fer males passades, i ens vaig veure a la platja, correns cap el mar, treient-nos la roba i capbussant-nos, jugant a esquitxar-nos, perseguint-nos fins que ell em va agafar per la cintura i em va travar amb els seus braços ... peró no feia falta, jo no em volia moure da la dolça i excitant presó, al contrari, el vaig agafar amb les meves cames, i llavors vaig notar tota la seva excitació, pugnat per obrir-se pas ... En Joan va tornar a entrar a l'habitació, i jo un altre cop amb aquell somriure de tonta i la respiració agitada ... aissss un altre enganxadaaaaa "Macarena! qué tens!" jo l'hi vaig dir que res, que només era el mal de cap ... com l'hi anava a dir que estavem apunt de follar a dins del mar!!! .....

l'endoll entremaliat!

OSTRESSS! ME CASUN TOT! auuuu! aixó si que és tenir "xispa" , i vaig llençar el tornavís a l'atre banda de l'habitació ... clinc,clonc, i a sobre sense llum! ves a saber a on para. M'enrecordo de le meves amigues dient-me "aiss, si aixó es fàcil, només has d'apretar el cargol i llestos! ja no es bellugarà aquest endoll! " ... peró no recordo que cap de les quatre em digués que había que desconnectar l'automàtic. Merda, merda i més merda!, com cou la cremada!. Em vaig aixecar, i a les palpentes, i ensopegant amb els mobles, vaig sortir de l'habitació, i vaig anar al rebedor, i allá em vaig donar un cop amb el bagul, amb el canto del bagul AIIIII! agafant-me el genoll vaig anar a la pata coixa i vaig topar amb la pared, donant un cop al prestage de les fotos, que van caure com fitxes de domino, provocant un soroll enxordeidor, i dolor a la meva cadera ... "Macarena, para! respira! enrecorda't del ioga..." i així em vaig calmar una mica, quan sento uns tocs a la porta i la veu del meu veí preguntant qué passava, que si estava bé ... llavors em vaig adonar de que estaba recolçada a la porta, així que la vaig obrir, el llum de l'escala em va enlluernar i va permetre al meu veí contemplar-me i adonar-se del trau al genoll i la cremada de la meva mà. "déu meu nena, que has fet?" la olor a socarrat amb l'escampall de fotos pel terra el van preocupar més encara ... jo no sabía a on ficar-me i em vaig voler explicar ... "jo ... les meves amigues em van dir que era fàcil ... l'endoll ... el tornavís .... el bagul, a les fosques! ..." i anava somicant, em sentia tan avergonyida, tant com una nena petita que había fet una entremaliadura i els papes l'habien agafat!, i tot em feia mal! El meu veí va somriure, va veure els automàtics i va pujar el general, fent que els llums de casa tornessin a funcionar. I jo, com una bleda, em vaig posar a plorar, "a moco tendido" , i no em podia parar. El meu veí va tancar la porta, em va agafar en braços i em va portar al cuarto de bany ... em va preguntar a on era la farmaciola, jo encara somicava, vaig assenyalar l'armariet de sobre la pica, i el va trovar ... en obrir-la va somriure ... a dins només hi había tirites i aigua oxigenada ... jo vaig mirar cap al terra, més avergonyida encara ... ell va dir "serà millor que vagi a casa i agafi la meva ..." i jo vaig cridar "no!, no em deixis sola!" i en aixecar-me gaire bé caic, el genoll amb el trau s'estava inflant i em va fallar, ell em va agafar i va dir que em portava a casa seva. Un altre cop als seus braços, vem sortir de casa, menys mal que va agafar les meves claus. Va tancar de cop la porta, i vem anar a casa seva, la porta del costat ... jo anava amb la cara al seu pit, somicant, ara pel mal de la cremada i del genoll ... i olorant la seva colònia ...."mmmm quina bona olor! no com jo! que faig olor a pollastre socarrat!" em va demanar que agafes les claus de la seva butxaca. Amb la mà bona, vaig començar a palpar per devant "Macarena, ejem!, les tinc a la butxaca del darrere ..." els colors i les escalfor de la vergonya em van pujar de cop "perdó, perdó ... ho sento!" com que jo miraba cap a baix no vaig veure que ell s'estava rient com un nen entremaliat! ... les vaig agafar i vaig haver d'obrir jo la porta. La clau no entrava ni a la de tres! ... ell no es va poder aguantar el riure, em va mirar als ulls i va aconseguir que jo somrigués, i zas! la clau va entrar ... un cop a dins del seu pis em va deixar al sofà ... "ara torno, no toquis res!" i va somriure i em va picar l'ullet ... no se perqué peró aixó em va tranquilitzar molt més del que m'esperava. Vaig notar com que estava segura, que no habia de témer per res ... en Joan era un veí relativament nou, va aparéixer tres mesos després que jo, i no vem començar amb bon peu. Quan va venir tenía parella, una noia isufrible, que et mirava com si estiguessis per sota d'ella. Al primer mes ja estava barallada amb mitja escala, i als dos mesos amb l'altre mitja ... es veu que les normes no es van fer per a ella ... als 6 mesos es van separar ... d'aixó fa gaire bé un any, i mai a tornat a portar noies, ni ha fet festes a casa seva ... vale si, es que està al costat mateix del meu pis i, si, el sento de vegades! ... que no, que no el vigilo, mal pensats! Va tornar amb un farmaciola com cal, plena de coses que jo ni sabía que existíen, com unes tissores amb la punta corvada, que les gases van envasades individualment (jo encara m'enrecordo de les llaunes a casa de la meva àvia!), esparadrap de plàstic ... primer em va mirar la mà, amb molta delicadesa ... aixssss! vaig fer, de seguida es va disculpar, y va treure unes gases amb para què?, enganxoxes i després la va envenà. Abans la va desinfectar, le ferida als dits, vull dir ... semblava un infermer, o millor el "doctor macizo" de "Anatomia de Grey" jiji . S'em va posar somriure de tonta i em va enganxar ..." que et mareijes? estira't vinga amb el peus el.levats " jo vaig envermellir de cop! i de seguida blanca com el paper! ... uiss, quina enganxadaaa! em va acotxar i va passar a mirar-se el trau al genoll. Va agafar l'aigua oxigenada, una gasa i ho va netejar, bufant quan va sentir que em queixava ... oooh no! la bufera va fer que els mugrons comencessin a sortir, només una miqueta, peró ere ben visibles ... ell continuava bufant el genoll ... allà ... tant aprop del meu sexe, com si l'anés a llepar mmmf! ...la imatge em va venir clara i diàfana, el seu cap entre les meves cames! ai! senyor! m'estava mullant, i si l'olorava!? ...