et desitjo com a la xocolata, que es fon entre els meus dits, et desitjo com el nou dia, que expira als meus braços peró torna sempre, t'estimo com sempre havía volgut estimar, sense embuts i amb el cor...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Ohhhh dessitjos i sentiments en un coctel perfecte.
Striper, la xocolata calenta em porta a la perdició, i m'ha inspirat aquest escrit
Bufa! Molt sentit. Visca la xocolata desfeta!
Publica un comentari a l'entrada